VIURE A FONS | CICLE B – XXIV DIUMENGE DE DURANT L’ANY

6 setembre 2021

MC 8,27-35

En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se n’anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles: «Qui diuen la gent, que sóc jo?» Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, d’altres, que sou Elies, d’altres, que sou algun dels profetes.» Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Pere li respon: «Vós sou el Messies.» Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú. I començà a instruir-los dient: «El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà.» I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà, renyà Pere davant els deixebles i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes.» Després cridà la gent i els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà.»

Qui és per a mi Jesús? És de veritat el meu Mestre, aquell que obre horitzons a la meva vida? És el meu Salvador aquell que em dóna la força per seguir la seva crida i que m’obre les portes de la casa del Pare?

Jesús també ens diu que, per seguir-lo, cal que ens neguem a nosaltres mateixos. No es tracta de sofrir per sofrir. Això seria absurd. No és una renúncia negativa, sinó optar per una cosa millor. El nostre distintiu, com a creients, no és patir, sinó estimar. Però la nostra estimació ha de ser tan ferma que cap dificultat ens faci claudicar.

És així com estimo?

“L’home es prepara la resposta, però qui la hi posa a la boca és el Senyor. L’home creu que sempre actua de manera irreprotxable, però el Senyor és qui sospesa les intencions.

Confia al Senyor les teves tasques i es realitzaran els teus projectes”. (Pr 16,1-3)

Per a mi, Jesús és:

El Verb fet carn.

El Pa de la vida.

La víctima sacrificada en la creu pels nostres pecats.

El Sacrifici ofert en la Santa Missa pels pecats del món i pels meus propis.

La Paraula, per ser dita.

La Veritat, per ser proclamada.

El Camí, per ser recorregut.

La llum, per ser encesa.

La Vida, per ser viscuda.

L’Amor, per a ser estimat.

L’Alegria, per ser compartida.

El sacrifici, per ser donat a altres.

El Pa de Vida, perquè sigui la meva vida.

L’afamat, per a ser alimentat.

L’assedegat, per ser sadollats.

El Nu, per ser vestit.

El desemparament, per ser recollit.

El Malalt, per ser curat.

El Solitari, per a ser estimat.

L’indesitjable, per a ser acollit.

El leprós, per rentar-li les ferides.

El captaire, per donar-li un somriure.

L’alcoholitzat, per escoltar-lo.

El Deficient Mental, per protegir-lo.

El petit, per abraçar-lo.

El Cec, per guiar-lo.

El Mut, per parlar per ell.

El Coix, per caminar amb ell.

El drogoaddicte, per ser comprès en amistat.

La Prostituta, per ser allunyada del perill i ser la seva amiga.

El Pres, per ser visitat.

L’Ancià, per ser atès.