En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l’anyell de Déu.» Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què voleu?» Ells li digueren: «Rabí», que vol dir mestre’, «on us allotgeu?» Jesús els respon: «Veniu i ho veureu.» Ells hi anaren, veieren on s’allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir l’Ungit’. I l’acompanyà on era Jesús. Jesús se’l mirà i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra.»
Venir i veure, en definitiva ser acollidors i oberts, coherents amb el que diem de paraula, i amb el missatge d’aquell que és el nostre model: Jesús. Déu, mitjançant Jesús continua cridant a persones que vulguin construir una societat, un barri, una comunitat més justa. I això es pot fer no omplint-nos de paraules, sinó amb el testimoni de la nostra vida. És quelcom semblant al que va succeir als dos deixebles: van preguntar “Rabí on t’estàs?”. Jesús els convida a experimentar el seu estil de vida. I és que sovint no calen molts arguments o catequesis. Ells varen anar, van veure i el resultat va ser que es van quedar amb ell.
Avui també s’hauria de poder fer el mateix, convidar i compartir, parlar el que sigui just i donar testimoni, convèncer més per l’estil de vida que per les paraules. Molts cops les paraules s’obliden o no s’escolten. Un gest d’acollida, de recolzament, d’amistat… val més que deu mil paraules.
Fermesa a seguir el bon camí
Fill meu, escolta les meves paraules,
fixa-t’hi atentament;
no les perdis mai de vista,
guarda-les al fons del cor:
qui les acull, troba la vida,
són remei per a tothom.
Sobretot vetlla el fons del cor,
que d’allí surt la vida.
Rebutja les mentides,
aparta’t de l’engany.
Mira sempre cara a cara,
esguarda endavant amb franquesa.
Fixa’t en la ruta per on passen els teus peus,
i els teus camins es mantindran segurs.
No et desviïs a dreta ni a esquerra,
aparta’t de caure en el mal.
Llavors, el cel es va obrir i després d’haver-hi un gran terrabastall, la veu de Déu els va dir: Com – donar.
Tots els missioners es van mirar un a l’altre, sorpresos i estranyats d’escoltar tal paraula dita per Déu. L’home savi i piadós preguntà de nou: Com – donar, Senyor? Què vols dir amb això?.
Déu va respondre: La clau per fer un món millor és: Com vaig donar, doneu!. És a dir, tal com jo us vaig donar, doneu vosaltres al vostre proïsme.
Tal com jo us vaig donar, doneu vosaltres fe; doneu esperança, doneu caritat, tal com jo us vaig donar. Feu-ho sense limitacions, sense pensar en res més que donar, doneu vosaltres al món… i el món, serà un paradís.
Seguim la clau de CÓMO DI, DAD.
