Mt 1,18-24
Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.» Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres. Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa.
La lectura d’avui ens presenta els dubtes d’un home bo. Dubtes davant el misteri que no entén. Josep intueix el misteri, i contràriament al que hauria fet qualsevol home, no es retira i accepta en la seva vida els plans de Déu. La seva resposta, senzilla, quan es desperta fa allò que Déu li havia manat. L’Esperit de Déu omple Maria, però també omple Josep. Josep i Maria són les dues persones que millor van esperar i acollir l’arribada del Fill de Déu. Podem dir, també de Josep, allò que Isabel va dir de Maria: feliç tu perquè has cregut.
- Es podria dir de cadascun de nosaltres: feliç tu per què has cregut?
- Fem allò que Déu vol de nosaltres? Ho fem amb un esperit senzill d’aquell que es refia plenament de Déu?
- Com demostrem als nostres amics i coneguts la joia de fer allò que Déu vol de nosaltres?
Pare, ajuda’ns a ser contemplatius com Maria
per tal que ens acostumem a escoltar-te,
perquè et descobrim allà no sembla que no hi ets.
Pare, no ens deixis habitar en el soroll,
on el xiuxiueig de l’Esperit
queda ofegat
i la teva presència es fa imperceptible.
Pare, avui et demanem aquest silenci per poder-te escoltar.
I, com Maria i Josep, fer la teva voluntat.
No va haver-hi cap resposta. Només silenci. Però aquella nit, de sobte, l’home va rebre la resposta de Déu:
– Certament que ja he fet alguna cosa. T’he fet a tu.
Expliquen que un home va veure una escena que li va «destrossar el cor»: una noia petita, en una nit d’hivern, al carrer, tremolant de fred i amb poques possibilitats d’aconseguir quelcom per alimentar-se. L’home, després de veure l’escena, va agafar un atac d’indignació, i, aixecant les mans enlaire i ple de ràbia, es va dirigir a Déu, dient-li:
– Per què permets que això passi? Per què no fas res per solucionar-ho?
No va haver-hi cap resposta. Només silenci. Però aquella nit, de sobte, l’home va rebre la resposta de Déu:
– Certament que ja he fet alguna cosa. T’he fet a tu.
No hubo respuesta. Tan solo silencio. Pero esa noche, de repente, el hombre recibió la respuesta de Dios:
– Ciertamente ya he hecho alguna cosa. Te he hecho a ti.
