Una restauració acurada presenta a Don Bosco amb un nou aspecte

13 marzo 2021

Per ANS

Amb motiu de la inauguració del Museu «Casa Don Bosco» a Torí-Valdocco, el Laboratori de Restauració de Tèxtils Antics de l’abadia «Mater Ecclesiae» de les monges benedictines de Isola San Giulio, província de Novara, Piemont – ha restaurat algunes peces i accessoris que van pertànyer a Don Bosco. «La bella coincidència de la festa de Don Bosco amb la de Sant Juli (ambdues celebrades el 31 de gener) i la comunió amb la realitat salesiana de la nostra diòcesi, ens fan encara més estimada la figura del sant sacerdot Giovanni Bosco», van explicar les monges.

Don Bosco feia tant pels seus joves i pensava tan poc en si mateix que al menys en dues ocasions el van sorprendre els xàfecs forts, deixant-lo completament xop i sense recanvis, pel que va haver d’acontentar amb robes que eren una mica extravagants o massa curtes per a ell. No obstant això, no hem de mal interpretar: tot i viure en una gran pobresa, Don Bosco no va deixar de vestir dignament les peces sacerdotals de l’època. En efecte, ell mateix va confeccionar vestuari per a ell i els seus joves, passant diverses nits com a sastre i sabater.

Ara, algunes d’aquestes robes que vestia han estat restaurades per les monges benedictines d’Isola San Giulio, un monestir que es troba en una petita i pintoresca illa dins el llac d’Orta. En concret, són:

– 1 sotana, amb 32 botons a la part davantera i tres en cada màniga. Sense la típica obertura rectangular al coll; conté brodades a l’interior les inicials amb el nom de el sant.

– Un abric gruixut de drap de llana, molt útil en els hiverns piemontesos, dotat d’una peregrina, o sigui la capa que cobreix les espatlles. També dins de l’abric hi ha un brodat, que diu «D. Bosco «.

– el tricorni, el barret típic dels sacerdots o clergues de l’època. Folrat interiorment i també amb les inicials del nom de Don Bosco brodat.

– els barrets de teula a Itàlia anomenats Saturn, utilitzat pels sacerdots per als viatges llargs. Se n’han restaurat dos, tots dos de pelfa de pèl llarg, però un amb ala oberta i l’altre amb solapes laterals doblades. En aquests casos també hi ha referència a la pertinença a Don Bosco.

– la bufanda teixida a mà, probablement per Mamma Margarita i un parell de guants de llana. Els nombrosos arranjaments mostren que el sant els va fer servir molt, així com testifiquen la seva sobrietat.

Totes aquestes peces, autèntiques relíquies, van ser cuidades amb gran atenció per les monges, els que primer van desinfectar la roba i les van alliberar de les arnes, utilitzant sofisticats instruments. Després van estudiar cada centímetre d’ells sota un microscopi per assegurar-se que havien eradicat del tot les arnes. Finalment, es va procedir a la fase d’una acurada neteja i consolidació dels teixits amb agulles; per exemple, es van tancar els forats de les arnes i es van reparar les vores de la roba arruïnada.

També et pot interessar …

Noticia

[deg_elastic_gallery gallery_ids="67731,67728,67721,67576,67626,67636,67637,67638,67647" _builder_version="4.14.5"...