Fugir de la realitat… la il·lusió del canvi s’ha apagat en el cor dels deixebles. I es tornen a trobar amb Ell, en el camí, però no el reconeixen. I és què quan tenim el cor tancat, els ulls no el veuen. Malgrat això, caminen junts, trobant el sentit de la història viscuda escoltant la Paraula.
I cau la nit, la por a la soledat del camí torna. Però el senzill gest de compartir el pa els recorda que no estan sols, que és amb els altres, en comunitat, on les nostres pors, les nostres mancances, desapareixen.
Caminant per la vida, abatuts,…
Quan em trobo amb Jesús?
Sóc conscient de què Jesús s’interessa per mi, per les meves dificultats, per les meves pors?
I els explicava les Escriptures…
On t’escolto, Senyor?
Queda’t amb nosaltres, que el dia ja comença a declinar…
Del Salm 15
Guardeu-me, Déu méu,
en vos trobo refugi;
Senyor, vos em feu feliç.
Ensenyeu-me el camí que duu a la vida eterna.
Em van demanar de treballar uns anys com a coordinador del Moviment Internacional d’Estudiants Catòlics. En comunitats repartides pels cinc continents, les comunitats d’estudiants comparteixen la pregària, les idees i la solidaritat en el nostre moviment. Era com si Jesús em digués a mi mateix: Marxa ben lluny, a veure si hi sóc!
I hi era. He trobat Jesús en l’Eucaristia compartida amb les comunitats d’estudiants a Texas i a l’illa de Borneo, a Roma i a Amèrica Central. He viscut quatre anys en una comunitat de gent de tot arreu, de Xile, Corea, Zaire, Quebec, Colòmbia, Uganda, Suïssa, i dono fe que la vida i el treball conjunts de gent de diferents cultures no és fàcil. Hi ha tants malentesos quotidians, tantes diferències de llengües, de gestos, que la comunicació de vegades sembla impossible. Però, com un mitjó que es gira, fins i tot les nostres diferències ens ajuden a comunicar-nos en l’Eucaristia, en la pregària conjunta a partir dels salms, en el compartir dolors, alegries i la memòria dels amics entorn de la taula on revivim el sant sopar. I Jesús, present en cada celebració, ens torna a dir: Estimeu-vos, compartiu la vida, viatgeu els uns per dins dels altres, sense por, a veure si hi sóc! Carles Torner
