Els rebutjats escolten de boca de Jesús una predicació en la qual no es troben exclosos.
“Escoltar” és el primer pas del deixeble, i en aquesta etapa hi són “tots els cobradors d’impostos i pecadors”.
Els fariseus s’escandalitzen de les actituds de Jesús enfront dels pecadors, i murmuren. L’acusació és que Jesús accepta favorablement, rep, espera els pecadors, i – segurament la cosa més greu – “menja amb ells”: expressió evident d’un nou rostre de Déu que no va venir “a cridar els justos sinó als pecadors”.
El fet de la marxa i el retorn del fill és semblant al perdre-trobar, i més encara a la mort-resurrecció. Rep gratuïtament la filiació que havia “perdut”: Això signifiquen l’anell (segell), les sandàlies i el millor vestit, digne d’un hoste d’honor. L’alegria del pare queda reflectida, a més, en la festa per “aquest fill meu”. L’entossudiment del germà gran expressa la seguretat de qui sempre ha estat fidel, però no ha experimentat la misericòrdia. La misericòrdia suposa un anar cap els altres, els pecadors que – per ser-ho – no mereixen… Misteri: l’amor és sempre gratuït i va més enllà dels mereixements, mira el caigut.
Què hi ha en el meu cor de fill pròdig… que fuig respecte al Pare, que malgasta l’herència gratuïtament rebuda?
Què hi ha en mi de fill més gran que es creu millor, amb més drets, irreprotxable, despectiu cap als altres germans?
Què hi ha en mi que evoqui la misericòrdia pacient i madura del Pare?
Intento, Senyor, l’aventura d’apartar-me de Tu, de pensar que marxant t’allunyo… I vaig veient que com més allunyat, sol i trencat, et fas més proper i més escalfor em regales.
Perquè m’estimes tant, Déu meu?
Per què em costa tant acceptar la teva gratuïtat?
En un temps en que Nasreddín tenia una tintoreria, un client li digué:
Podries tenyir-me aquest vestit?
De quin color el vols?
– Ah, res de complicat, però que no sigui ni vermell, ni verd, ni blanc, ni negre, ni groc, ni lila… Bé, ja m’entens, no voldria cap color conegut, però fora d’això, res d’especial,. M’ho pots fer?
– És clar que si, home! passa a recollir-lo quan vulguis, però que no sigui ni dilluns, ni dimarts, tampoc dimecres, ni dijous i menys divendres. Ah! i dissabte i diumenge tenim tancat. Fora d’això, ja ho saps, sempre que vulguis.
Amb la llenya promesa no s’escalfa la casa. (Proverbi rus)
Exigim que els altres es comprometin, precisin… però nosaltres preferim quedar-nos en vaguetats
Recull i comentari de Joan Aragonés. “Pessics, Humor i saviesa orientals.”(Ed. Claret)
