Jn 24, 46-53
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis. Ara, jo us enviaré el do que el Pare ha promès, i vindrà sobre vosaltres; no us mogueu de la ciutat fins que haureu estat revestits del poder que us vindrà de dalt.» Després se’ls endugué fora, fins a prop de Bet-Hània, alçà les mans i els beneí. Mentre els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel; ells es prosternaren adorant-lo. Després, plens d’una alegria immensa, se’n tornaren a Jerusalem. I contínuament eren al temple donant gràcies a Déu.
El relat de l’ascensió enllaça, en quatre línies, una sèrie de realitats que van totalment lligades:
– Recorda la passió i mort de Jesús com a camí necessari cap a la Vida (el Messies ha de patir i ha de morir);
– Es pressa la resurrecció com a entrada de Jesús en la vida de Déu (“fou endut cap al cel”) i entronització com a Senyor, com aquell que dóna ple sentit a la nostra vida (“ells el van adorar”);
– Mostra la missió de l’Església: fer el possible perquè el món faci un gir i s’encamini cap allò que Déu havia somniat, eliminant tot allò que ho impedeix (“cal predicar en nom d’ell la conversió i el perdó dels pecats”);
– Afirma rotundament que en aquesta missió tindrem sempre la presència activa de l’Esperit (”aquell que el Pare ha promès”, “la força que us vindrà de dalt”)..
Tot això hauria d’estar present en la nostra vida de seguidors, de testimonis de la resurrecció: posar Jesús, el Senyor, en el centre de la nostra vida, posar-nos a disposició per a la missió que se’ns encomana, tot lliurant gratuïtament la nostra vida, des del convenciment que Déu té la darrera paraula i que es fa present en la nostra vida a través de l’Esperit. I, com els deixebles, fent el camí “plens d’una gran alegria”.
Ocupa Jesús el centre de la meva vida? ¿El tinc sempre present?
Estic disposat/da a gastar les meves energies, la meva vida, en continuar la missió que Jesús encarrega a la seva Església?
Em crec de veritat que l’Esperit està actuant, o sóc dels que només em fio del que controlo?
No tens mans
Jesús, no tens mans.
Tens només les nostres mans
per construir un món on regni la justícia.
Jesús, no tens peus.
Tens només els nostres peus
per engegar la llibertat i l’amor.
Jesús, no tens llavis.
Tens només els nostres llavis
per anunciar al món la Bona Notícia dels pobres.
Jesús, no tens mitjans.
Tens només la nostra acció
per aconseguir que tots siguem germans.
Jesús, nosaltres som el teu Evangeli,
l’únic Evangeli que la gent pot llegir,
si les nostres vides són obres i paraules eficaces.
Jesús, dóna’ns el teu amor i la teva força
per prosseguir la teva causa
i donar-te a conèixer a quanta gent puguem.
En mi corazón vivirás (Phill Collins)
http://www.youtube.com/watch?v=ULgFbLhO7j8&feature=player_detailpage
Como me apena el verte llorar
toma mi mano siéntela
yo te protejo de cualquier cosa
no llores mas aquí estoy
frágil te ves dulce sensual
quiero abrazarte te protegeré
esta fusión es irrompible
no llores mas aquí estoy
En mi corazón tú vivirás
desde hoy será y para siempre amor
en mi corazón no importa qué dirán
dentro de mí estarás siempre…
no pueden entender nuestro sentir
ni confiarán en nuestro proceder
sé que hay diferencias más por dentro
somos iguales tú y yo
En mi corazón tú vivirás
desde hoy será y para siempre amor
No escuches ya más que pueden saber
«que pueden saber»
si nos queremos mañana y hoy
entenderán lo sé….
tal vez el destino te hará pensar
más la soledad tendrás que aguantar
entenderán lo sé….
lo haremos muy juntos pues!
En mi corazón créeme que tú vivirás
estarás dentro de mí
hoy y por siempre amor
tú en mi corazón
sí en mi corazón
no importa qué dirán no sufras más
dentro de mí estarás
estarás siempre
siempre…..
aquí siempre
para ti estaré siempre
siempre y por siempre
solo mira a tu lado
solo mira a tu lado
solo mira a tu lado
yo estaré siempre!!!!
