Mt 10, 26-33
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut. Allò que us dic en la fosca digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d’orella, proclameu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten només el cos però no poden matar l’ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l’infern tant l’ànima com el cos. No venen dos pardals per pocs diners? Doncs ni un d’ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats. A tothom qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel, però a tothom qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el Pare del cel.»
Arribava el moment de la primera sortida apostòlica. Calia portar a tothom un missatge incòmode i hostil, perquè en tantes coses suposava contradir a aquest món. Jesús no va ocultar la dificultat i els riscos que havien de lliurar els seus primers missioners (i els de sempre), i per això s’avança també a consolar-los. Potser presos de la preocupació o del pànic, el Mestre els dirigeix aquestes paraules de l’Evangeli d’avui.
L’Evangeli d’aquest diumenge ens convida a un seguiment del Senyor sense pors, sense complexos, amb decisió. El “no tingueu por” que diu Jesús per tres vegades, significa murmurar, dir, cridar la nostra fe, en cada gest senzill i quotidià com en cada succés extraordinari i solemne de la nostra vida.
Si realment Déu ha passat en el nostre camí, si ens hem trobat amb Ell, si s’ha fet esdeveniment, llavors hem de ser testimonis del que ens ha ocorregut, amb l’immens desig que també els ocorri als altres com-quan-on vulgui el Senyor. Això és viure sense imposicions intolerants, però amb una proposició decidida, amb un respecte que es fa amor, el major amor possible, el que desitjo el millor per als altres: que arribin també ells a comprendre el molt que valen davant Déu.
Sofreixo, Senyor, perquè tinc por
però també escolto la teva veu d’amic:
“No tinguis por, no es torbi el teu cor…”
Repeteix-me’l sempre Senyor,
i en els moments més difícils,
Tinc por de no comprendre als meus germans
i dir-los les paraules que necessiten.
Tinc por Jesús,
ensenya’m a dir que sí
i a no deixar-me aixafar per la por.
“No em mou, el meu Déu, per a voler-te
el cel que em tens promès,
ni em mou l’infern tan temut
per a deixar per això d’ofendre’t.
Tu em mous, Senyor, mou-me el veure’t
clavat en una creu i escarnit,
mou-me veure el teu cos tan ferit,
Mou-me els teus afronts i la teva mort.
Mou-me, en fi, el teu amor, i en tal manera,
que encara que no hi hagués cel, jo t’estimés,
i encara que no hi hagués infern, et temés.
No m’has de donar perquè et vulgui,
perquè encara que el que espero no esperés,
el mateix que et vull que et volgués.”
(Anónimo, atribuido a Santa Teresa)
