La presentació als mitjans de comunicació de la campanya de Misiones Salesianas “Yo no soy bruja”, amb el documental que porta el mateix títol, va servir també perquè Patricia Rodríguez, responsable de l’àrea de Projectes, realitzés una exposició sobre l’informe ‘Menors acusats de bruixeria a la regió de la Kara (Togo) ‘, que analitza aquesta realitat, les seves causes, el marc jurídic, el seu impacte i que proposa unes recomanacions per eradicar-la.
Des de la mirada occidental no és fàcil entendre el complex fenomen de la bruixeria. En moltes cultures és una conducta lligada amb la idea del mal, i així s’ha vist al llarg de la història a través de diferents exemples del que la por a aquesta realitat ha ocasionat en la societat, en diferents continents i moments històrics.
A l’Àfrica subsahariana les acusacions per bruixeria són freqüents en diverses zones i encara que sol haver elements comuns, hi ha moltes especificitats en la forma de representar-lo en cada cultura.
Les acusacions de bruixeria a la Regió de la Kara, com en moltes altres zones d’Àfrica, és un fenomen arrelat a les creences més ancestrals.
Podria definir-se com el poder de fer mal d’una persona a una altra a través del món espiritual, el resultat es manifesta en el món físic, normalment en forma de desgràcia, problema econòmic, una malaltia o una mort.
Generalment les persones acusades de bruixeria responen a un patró determinat: solen ser persones vulnerables social, física econòmica o moralment, com ancians, dones vídues, discapacitats i menors.
"Les acusacions de bruixeria estan creixent exponencialment en tot el continent africà durant els últims anys. Només el 2013 es van comptabilitzar a la regió de la Kara 773 casos, i en les llars Don Bosco s’ha passat d’un 20% el 2010 a gairebé un 40% més de menors acollits l’any passat per aquest problema ", comenta Rodríguez, autora de l’informe.
En el sistema de govern togolès conviuen autoritats civils, tradicionals i religioses. La justícia tradicional la imparteix el Cap Cantó, mentre que el Xarlatà és qui, suposadament, té poders de clarividència en el món espiritual, a més de poders curatius.
"El tractament imposat pel Xarlatà als menors sol consistir en rentats diaris amb beuratges i en aquest temps els nens treballen en règim de semiesclavitud, a més d’estar sotmesos a maltractaments" Patricia Rodríguez, responsable de l’àrea de Projectes de Misiones Salesianas.
L’impacte d’aquestes acusacions en els nens és immens i pot durar tota la vida: queden estigmatitzats, pot fer que el menor sigui abandonat, víctima d’una violència que el pot deixar incapacitat i fins i tot arribar a l’infanticidi.
