ESTUDI DE LA PARAULA| CICLe B – XVII DIUMENGE DE DURANT L’ANY

19 julio 2021

Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)

XVII DIUMENGE DE DURANT L’ANY Cicle B (Jn 6, 1-15)

 

 

PREGÀRIA

Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;

creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.

Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,

i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.

Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit

perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill

a través de la Paraula que ara escoltarem.

(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ

  1. LLEGEIX…

Què diu el text?

Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.

Text (Jn 6, 1-15)

En aquell temps, Jesús se n’anà a l’altra riba del llac de Galilea, el llac de Tiberíades. El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els deixebles. S’acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús alçà els ulls, veié la gentada que anava arribant i preguntà a Felip: «On comprarem pa perquè puguin menjar tots?» Ho preguntava per veure què hi deia Felip. Jesús ja sabia què volia fer. Felip li respongué: «Necessitaríem molts diners per poder donar només un tros de pa a cadascú.» Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: «Aquí hi ha un noi que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però, què és això per a tanta gent?» Jesús digué que fessin seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba, i s’hi assegueren. Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. I en repartia tant com en volien. Quan tothom quedà satisfet digué als deixebles: «Recolliu el que ha sobrat, que no es faci malbé.» Ho recolliren, i de les sobres d’aquells cinc pans d’ordi ompliren dotze coves. Quan la gent s’adonà del prodigi que Jesús havia fet, començà a dir: «Segur que aquest home és el profeta que havia de venir al món.» Jesús, sabent que anaven a apoderar-se d’ell per fer-lo rei, es retirà tot sol a la muntanya.

Comentaris:

Més que la multiplicació dels pans caldria parlar de la multiplicació del «pa». És evident que l’interès del narrador no està centrat en el fet en si, sinó en el seu significat. En la ment de l’evangelista el miracle deure ser considerat com a signe, que apunta a un altre pa que pot sadollar tota classe de fam. Així ho posaran en relleu tant el discurs sobre el pa de la vida com el discurs eucarístic. Però és tot el conjunt el que ens ofereix la base per a afirmar que l’evangelista intenta que els seus lectors entenguin el relat com el signe de la salvació, que Jesús ha portat per als homes. És el compliment de les esperances associades a la pasqua: l’alliberament total de l’home de les seves esclavituds, inclosa la de la mort; és la superació del que sembla impossible als homes (només se’ls pensen en els diners: dos-cents denaris, o el que és igual, dos-cents jornals, no servirien de molt); és un gest només comprensible des de la fe.

El poder de Jesús no ha de ser mal entès. Accepta ser «el profeta que havia de venir». Nega ser el rei, que ells esperaven. S’anticipa aquí l’afirmació que fa el mateix Jesús davant Pilat: El meu regne no és d’aquest món (Jn 18, 36). Jesús, quan l’enviat del Pare, no té pretensions polítiques; no entra en col·lisió amb el Cèsar; el camp de les seves competències és diferent. D’aquesta manera es defensava també a la comunitat cristiana, que estava sent acusada pels jueus davant Roma de ser un moviment polític-revolucionari en lluita contra l’imperi (Hch 17, 7).

  1. MEDITA…

Què em diu Déu a través del text?  Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?

Suggeriments:

“El poc que té, el no-res que és, es converteix en el tot que dóna, que posa a disposició.”

“Acceptar que Ell transformi els nostres cors de pedra, aptes per a càlculs, en cors capaços de sadollar la gent amb la riquesa de l’amor i del servei”

  • “Tu ets el pa de vida”
  • “Tu ets el camí”

 

  1. COMTEMPLA I PREGA…

Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…

Suggeriments:

Senyor, sempre ets en el meu cor i en la meva ment,

et dono gràcies perquè em beneeixes i em fas miracles en molts moments,

vull seguir el teu exemple, escoltar-te més, obeir-te

i deixar que obris sobre mi, en les meves necessitats;

sé que ets l’únic que sempre està llest per ajudar-me i proveir-me;

perdona’m per aquelles vegades quan provo la meva fe

i no és tan forta com jo volgués, sobretot en els moments més difícils,

és la meva humanitat i et demano que en aquests moments estiguis més present.

  1. ACTUA…

A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament.

  1. COMPARTEIX…

Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup. 

  1. DÓNA GRÀCIES…

Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.

 

Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,

ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús

i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.

 

Font Pregaria: Evangeli al dia 2019 Ed. CCS