ESTUDI DE LA PARAULA| CICLE C – II DIUMENGE DESPRES DE NADAL

27 desembre 2021

Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)

II DIUMENGE DESPRES DE NADAL Cicle C (Jn 1,1-18)

 

 

PREGÀRIA

Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;

creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.

Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,

i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.

Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit

perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill

a través de la Paraula que ara escoltarem.

(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ

  1. LLEGEIX…

Què diu el text?

Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.

Text (Jn 1,1-18)

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. [Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.] Existia el qui és la Llum verdadera, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.

Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han refut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. [Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem refut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.]

  1. MEDITA…

Què em diu Déu a través del text?  Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?

El pròleg del quart evangeli és un dels passatges més cèlebres del NT. El símbol joànic de l’àguila es fonamenta en ell. Però el més important és que expressa la principal fe cristològica del cristianisme: la Paraula preexistia a la creació i estava al costat de Déu; la creació es va fer mitjançant la Paraula; la filiació divina és possible per als creients; Jesucrist és l’encarnació de Déu, la Paraula feta carn; ell comparteix la divinitat amb Déu, encara que hagi adquirit la condició humana totalment; Jesús és la revelació única, d’una vegada per sempre, de Déu en la història humana; la perfecció de l’anterior do de la llei a Moisès esdevé en i mitjançant Jesucrist.

Producte d’una experiència que mira amb respecte als seus orígens jueus, el pròleg ha de comprendre’s a la llum de la comprensió tradicional del Déu del Gènesi i el Déu del Sinaí. El nexe obvi entre Gn 1 i el començament del pròleg estableix l’escenari. Abans que hi hagués alguna cosa, Déu existia. Jn 1,1 afirma que també existia la Paraula. La Paraula que estava tornada cap a Déu dóna a conèixer a Déu i aquesta revelació té conseqüències per a la creació. Ara ja és possible arribar a ser fills de Déu. En els temps antics ell es va donar a conèixer; va revelar la seva glòria (Ex 19,16-25) mitjançant el do de la llei al Sinaí a través de Moisès (Ex 20,2-26). El pròleg afirma que els cristians tenen accés a la perfecció d’aquest primer do. Poden veure la Lectura continuada de l’evangeli de Joan

Suggeriments:

“Amb profunda admiració i alegria, se’ns diu que aquest nounat no és un altre que el Fill de Déu fet home”

“Tots estem convidats a acostar-nos al pessebre, per a veure el nounat. La seva presència ha de fer-nos reflexionar..”

  • “Pare nostre
  • “Il·lumina la meva vida”
  1. COMTEMPLA I PREGA…

Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…

Suggeriments:

Ens has estimat tant que ha volgut fer-te un de nosaltres.

Permet-me estimar-te molt i semblar-me més a Tu.

  1. ACTUA…

A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?

  1. COMPARTEIX…

Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.

  1. DÓNA GRÀCIES…

Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.

Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,

ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús

i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.

 

Font Pregaria: Evangeli al dia 2021 Ed. CCS