ESTUDI DE LA PARAULA| CICLE C – II DIUMENGE D’ADVENT

29 novembre 2021

Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)

II DIUMENGE D’ADVENT Cicle C (Lc 3,1-6)

 

 

PREGÀRIA

Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;

creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.

Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,

i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.

Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit

perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill

a través de la Paraula que ara escoltarem.

(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ

  1. LLEGEIX…

Què diu el text?

Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.

Text (Lc 3,1-6)

L’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi, mentre Ponç Pilat era procurador romà de la Judea, Herodes era tetrarca de Galilea, Felip, el seu germà ho era d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies ho era d’Abilena, durant el pontificat d’Anàs i Caifàs, Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats. Complia el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, i el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu.»

Comentaris:

Ens trobem de nou en aquesta secció de l’evangeli amb la mateixa tècnica dels paral·lelismes que Lluc ha utilitzat ja en el relat de la infància. En primer lloc se’ns explica l’activitat del baptista fins al moment del seu empresonament per Herodes (Lc 3,1-20). Una vegada que Joan ha desaparegut de l’escena s’inicia el ministeri de Jesús (Lc 3,21- 4 30). Aquesta separació tan categòrica expressa clarament la concepció de la història salvífica de Lluc. Per a ell Joan és l’últim testimoni de l’antiga aliança (Lc 16,16), mentre que Jesús és el centre del temps.

Lluc inicia la missió de Joan situant-la en la història del món pagà i en la del poble d’Israel. En aquesta descripció geopolítica, com en el pròleg, s’adverteix la influència dels historiadors del seu temps. Però Lluc no ens vol donar només unes dades històriques. Pretén mostrar-nos que la salvació de Déu, que ve amb Jesús, no és una cosa intemporal. S’insereix en una història i una geografia molt concreta. Així se’ns descriu la intricada política de Palestina en l’època en què Jesús començarà la seva predicació. Hi havia territoris que depenien directament de Roma, com era el cas de la Judea. Uns altres, no obstant això, mantenien una certa autonomia, com la província de Galilea. La data proposada per Lucas ens permet afirmar que el començament de la missió de Juan va ocórrer en els anys 27 o 28 d. C.

Joan és descrit com un profeta itinerant. No obstant això, no és un més en la llarga sèrie dels profetes d’Israel. És l’últim profeta (el judici imminent, Lc 3,7), el nou Elies esperat per Israel (Lc 1,17) i del qual ens parlava el profeta Malaquies (Mal 3,25). Acabarà, com molts dels seus predecessors, empresonat per fidelitat a la seva missió (Lc 3,19-20). Ell ve a preparar el camí del Senyor. És el que afirma la cita d’Isaïes (Is 40 1-5). No obstant això Lluc, a diferència de Mateu i Marc, prolonga el text del profeta fins al v. 5 per a introduir un tret universalista (tots) molt propi de la seva teologia.

  1. MEDITA…

Què em diu Déu a través del text?  Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions? 

Suggeriments:

“No ens acontentem amb «veure coses», obrim els ulls cap a Déu que ve a alliberar-nos de les nostres esclavituds.”

“Tinguem el coratge de tallar, de polir, de rebaixar… «Perquè tots vegin la salvació de Déu»”

  • “Vingui la teva Paraula”
  • “ Veniu, Senyor!”
  1. COMTEMPLA I PREGA…

Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…

Suggeriments:

Senyor,

gràcies per poder participar en aquesta cadena

de missatgers que t’anuncien amb el seu testimoni.

Reconec que l’encàrrec aviva la meva responsabilitat.

  1. ACTUA…

A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament? 

  1. COMPARTEIX…

Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.

  1. DÓNA GRÀCIES…

Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.

Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,

ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús

i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.

 

Font Pregaria: Evangeli al dia 2021 Ed. CCS