ESTUDI DE LA PARAULA| CICLE B – XXXIII DIUMENGE DE DURANT L’ANY

11 novembre 2021

Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)

XXXIII DIUMENGE DE DURANT L’ANY Cicle B (Mc 13,24-32)

 

 

PREGÀRIA

 

Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;

creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.

Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,

i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.

Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit

perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill

a través de la Paraula que ara escoltarem.

(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ

  1. LLEGEIX…

Què diu el text?

Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.

Text (Mc 13,24-32)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Aquells dies, després d’aquelles desgràcies, el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran. Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat. Mentrestant enviarà els àngels per reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels extrems més llunyans de la terra i del cel. Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i neixen les fulles sabeu que l’estiu s’acosta. Igualment, quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que ell s’acosta, que ja és a les portes. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s’hagi complert tot això. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. Ara, del dia i de l’hora, ningú no en sap res, ni tan sols els àngels ni el Fill; només ho sap el Pare.

Comentaris:

L’anunci sobre la vinguda del Fill de l’home ocupa el centre del discurs, donant-li a tot ell una forta tonalitat cristològica. Perfectament ancorada entre el que precedeix i el que segueix, aquesta part central manca de tota exhortació i queda caracteritzada per un estil sobri, ple de força i majestat. Els dos primers versicles descriuen una escruixidora commoció còsmica amb imatges típiques de la tradició profètica i apocalíptica. És la manera d’al·ludir en el judaisme a les grans intervencions de Déu en la història de la humanitat, intervencions que impliquen un viratge decisiu en aquesta història, encara que no necessàriament el final de la mateixa (vegeu Is 13, 10; 34, 4; Dn 7, 13-14…). Sota aquestes imatges subjeu la bella idea que existeix una misteriosa solidaritat entre el destí de l’home i del cosmos. A la pregunta inicial dels deixebles sobre el quan respon la part conclusiva del discurs, encara que no de la forma que ells i nosaltres haguéssim desitjat. La resposta comença i acaba, en evident paral·lelisme, recorrent a unes comparacions o paràboles amb les seves aplicacions respectives: la de la figuera (Mc 13, 28-29) i la de l’home que s’absenta (Mc 13,33-36). Entre aquest llenguatge parabòlic es troben tres sentències solemnes i apodíctiques (Mc 13, 30.31.32). Elles constitueixen el nucli de la resposta. La primera parla d’immediatesa i ve a ser la conclusió lògica de la paràbola de la figuera, que il·lustra el quan dels signes premonitoris (Mc 13, 5-23). La tercera parla d’ignorància sobre el moment concret i pot considerar-se com la introducció idònia a la paràbola que la segueix, il·lustrativa de la vinguda del Fill de l’home (Mc 13, 24-27). Entre totes dues sentències no hi ha contradicció, però sí una tensió, l’origen i l’explicació de la qual està en una nova fusió de l’horitzó històric amb l’horitzó escatològic: destrucció del temple i parusia. La sentència central posseeix per la seva situació un relleu especial. En ella s’afirma la certesa del fet sobre la base de la paraula infal·lible de Jesús. Aquesta certesa d’una cosa sobre la qual no cal fer previsions i càlculs, però que per al cristià ha d’estar sempre pròxim, origina l’actitud d’una vigilància constant i responsable. És una vigilància que exclou tant la impaciència com el somni, tant el temor com la relaxació. Implica lluita, esforç i renúncia per a evitar, d’una banda, la fugida cap a la utopia i, per una altra, l’estancament en la situació present.

  1. MEDITA…

Què em diu Déu a través del text?  Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?

Suggeriments:

“En el batec fràgil del teu cor està el futur, el definitiu, l’etern: el «dia després» ja és present en aquest amor, en aquest batec”

“Quan totes les seguretats es tornen inconsistents … sense sentit … El «misteri de Déu» emergeix secretament «com un brot» humil i ocult des de les profunditats d’aquesta persona humana”

  • “Les meves paraules no passaran”
  • “Només Déu sap.
  1. COMTEMPLA I PREGA…

Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…

Suggeriments: 

Senyor,

que els teus deixebles sapiguem mantenir-nos

en la teva paraula que es compleix i no envelleix.

  1. ACTUA…

A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?

  1. COMPARTEIX…

Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.

  1. DÓNA GRÀCIES…

Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.

Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,

ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús

i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.

 

Font Pregaria: Evangeli al dia 2021 Ed. CCS