ESTUDI DE LA PARAULA | CICLE B – XIII DIUMENGE DE DURANT L’ANY

21 juny 2021

Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)

XIII DIUMENGE DE DURANT L’ANY Cicle B (Mc 5,21-43)

 

 

PREGÀRIA

Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;

creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.

Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,

i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.

Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit

perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill

a través de la Paraula que ara escoltarem.

(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ

  1. LLEGEIX…

Què diu el text?

Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.

Text (Mc 5,21-43)

En aquell temps, Jesús arribà en barca de l’altra riba del llac, molta gent es reuní al seu voltant, i es quedà vora l’aigua. Mentrestant, arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu se li llença als peus i, suplicant-lo amb tota l’ànima, li diu: «La meva filleta s’està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i no es mori.» Jesús se n’anà amb ell, i el seguia molta gent. [Hi havia una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia consultat molts metges, que l’havien fet sofrir molt, i s’hi havia gastat tot el que tenia. No va millorar gens, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li acostà per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè pensava: «Encara que li toqui només la roba que porta, ja em posaré bona.» A l’instant se li estroncà l’hemorràgia i sentí que el mal havia desaparegut. Jesús, que sabia prou bé el poder que havia sortit d’ell, es girà a l’instant i preguntava a la gent: «Qui m’ha tocat la roba?» Els deixebles li deien: «La gent us empeny pertot arreu, i pregunteu qui us ha tocat?» Però Jesús anava mirant, per veure qui ho havia fet. Llavors aquella dona, que sabia prou què havia passat, s’acostà tremolant de por, es prosternà davant d’ell i li digué tota la veritat. Jesús li respongué: «Filla, la teva fe t’ha salvat. Queda lliure de la teva malaltia i vés-te’n en pau». Encara parlava, que] arriben uns de casa del cap de sinagoga i li diuen: «La teva filla és morta. Què en trauràs d’amoïnar el mestre?». Però Jesús, sense fer cas del que acabava de sentir, diu al cap de sinagoga: «Tingues fe i no tinguis por.» I només va permetre que l’acompanyessin Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a la casa del cap de sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i cridava fins a eixordar. Ell entra a casa i els diu: «Què són aquest aldarull i aquests plors? La criatura no és morta, sinó que dorm.» Ells se’n reien, però Jesús els fa sortir tots, pren només el pare i la mare de la nena amb els qui l’acompanyaven, entra a l’habitació, li dóna la mà i li diu: «Talita, cum», que vol dir: Noia, aixeca’t.’ A l’instant la noia, que ja tenia dotze anys, s’aixecà i es posà a caminar. Ells no se’n sabien avenir. Jesús els prohibí, de tota manera, que fessin saber què havia passat. I els digué que donessin menjar a la noia.

Comentaris:

Si els gerasens acaben pregant a Jesús que marxi, en l’altra riba del llac, on havia caigut ja la llavor de la seva paraula, hi ha algú esperant-lo per a suplicar-lo que anés a seva casa. És un personatge important, un cap de la sinagoga, un que reuneix la comunitat i que està a punt de veure’s separat de la seva pròpia filla. Jesús accedeix a la súplica amb el gest de posar-se en camí. En el trajecte hi ha una pausa. Entre la multitud que li segueix i oprimeix una dona aconsegueix tocar el seu mantell i es veu lliure de la seva hemorràgia. Aquesta pausa, motivada per una dona en l’anonimat, provoca un canvi de situació. La filla de Jaire mor, i el que anava a ser una curació ha de convertir-se ara en una resurrecció. L’evangelista ens condueix així, mitjançant una narració tibant i de caràcter concèntric, al punt culminant de l’activitat miraculosa de Jesús.

Els dos miracles, perfectament assemblats i amb nombrosos punts en comú, tendeixen cap a un mateix objectiu: revelar el poder de Jesús i instruir al mateix temps sobre el poder de la fe. Sanant una hemorroïsa, és a dir, a una dona legalment marginada per impura (vegeu Lv 15 19-30), a una persona ferida en el més profund del seu ser (Dt 12 23: La sang és la vida), Jesús apareix com l’únic metge capaç d’atorgar a l’ésser humà la seva genuïna dignitat, la vida veritable i la pau autèntica. Ressuscitant la filla de Jaire, el poder de Jesús es fa encara més palpable. És capaç de comunicar la vida fins i tot a qui jeu en la mort.

Totes dues accions miraculoses, encara que revestides d’un llenguatge en el qual bateguen unes certes idees populars sobre l’efusió de les forces curatives, disten molt de ser mers actes d’un mag desitjós de glòria. Són prodigis realitzats només gràcies a la fe: una fe senzilla, però ferma (hemorroïsa) i fins i tot provada (Jaire), que contrasta amb la perplexitat dels deixebles en la tempestat del llac, i que es converteix en model per a tot el que en la seva tribulació vulgui acostar-se amb èxit a Jesús.

Després d’haver presenciat el miracle de resurrecció, els testimonis d’aquest, entre els que destaquen Pere, Jaume i Joan, han de guardar silenci. Donades les circumstàncies, sembla una ordre estranya i paradoxal. Té, no obstant això, ple sentit. Jesús s’ha revelat com a vencedor de la mort. Sí. Però aquesta revelació és encara massa imperfecta. La seva victòria consisteix tan sols a haver prolongat uns anys la vida d’una nena. Cal esperar a una altra victòria més sublim i reveladora, de la que aquesta és només signe i bestreta. Serà la victòria sobre la seva pròpia mort. Llavors apareixerà tal qual és i podrà divulgar-se ja la seva identitat.

  1. MEDITA…

Què em diu Déu a través del text?  Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?

Suggeriments:

“La fe estableix el vincle amb el Déu de la Vida…”

“Gràcies a la fe, quan la vida s’absenta, ve la força.”

  • “La teva fe t’ha salvat”
  • “Aixeca’t”
  1. COMTEMPLA I PREGA…

Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…

Suggeriments:

No tinguis por! Senyor,

quan t’acostes a nosaltres,

el primer que transmets és confiança.

Senyor, les dificultats de la vida, la foscor,

em fan ser una persona temorosa.

Davant teu no és possible el temor sinó la confiança.

  1. ACTUA…

A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?

  1. COMPARTEIX…

Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.

  1. DÓNA GRÀCIES…

Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.

 

Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,

ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús

i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.

Font Pregaria: Evangeli al dia 2019 Ed. CCS