ESTUDI DE LA PARAULA| CICLE B – IV DIUMENGE D’ADVENT

18 diciembre 2023

IV DIUMENGE D’ADVENT Cicle B (Lc 1,26-38)
PREGÀRIA

Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;
creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.
Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,
i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.
Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit
perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill
a través de la Paraula que ara escoltarem.

(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ

1. LLEGEIX…

Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.

Text (LC 1,26-38)
En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser, això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.» I l’àngel es va retirar.

Comentaris:
Anunci del naixement de Jesús. En aquest anunci, paral·lel a l’anterior, abandonem el marc solemne del temple i ens traslladem a un petit lloc de Galilea. La salvació de Déu arriba des d’un lloc humil, fora de les grans institucions religioses d’Israel. Jesús és descrit, no obstant això, amb els trets del Messies de l’Antic Testament (Is 7,14; 9,6; 2 Sm 7,14-16) i com a Fill de Déu, o el seu equivalent Fill de l’Altíssim, un títol amb el qual Lucas vol descriure la relació misteriosa que li uneix al Pare. Relació que, segons Lucas, existeix des del seu naixement per obra de l’Esperit. Lluc estructura el seu evangeli de la infància entorn de la figura de María, mentre que Mateu el centra en Josep. María és presentada per Lluc com a promesa de Josep. Però aquesta promesa, o esponsals, era considerada per la llei d’Israel com un contracte solemne. No obstant això la parella no vivia sota el mateix sostre fins que es realitzava les noces, segons el costum, un any després dels esponsals, la qual cosa explica la pregunta de María en Lc 1,34. Malgrat la importància de María en l’evangeli de la infància de Lluc, és Josep el que entronca a Jesús amb la família de David (Lc 1,27), complint-se així el propòsit general de l’esperança messiànica: un descendent de David seria el Messies d’Israel. I encara que María no demana cap signe, com va fer Zacaries (Lc 1,18), se li dóna una garantia de l’autenticitat del missatge: la seva parenta Isabel, que era estèril, donarà a llum un fill. Les paraules de l’àngel conclouen amb el mateix missatge que van rebre Abraham i Sara quan van dubtar de la notícia del naixement del seu fill (Lc 1,37; veure Gn 18,14). Tot és obra de l’Esperit a qui Lluc mateix descriu, mitjançant la llei del paral·lelisme, com el poder o la força de Déu (Lc 1,35). Ens trobem aquí amb un tema que es remunta a l’Antic Testament. L’Esperit de Déu ja era present amb la seva força en Gn 1,2 per a realitzar la gran obra de la creació. Aquí, aquest mateix poder, es fa de nou present en el moment en què s’inicia la nova creació en la qual María, amb la seva obediència a la paraula de Déu, se’ns presenta com a prototip ideal del creient.

2. MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?

Suggeriments:

“El Nadal és una altra cosa, un altre esdeveniment, un altre infantament: infanta’t tu com a do”

“Criatura sense un altre projecte que el de Déu.”

– “Faci’s en mi”
– “Sóc aquí, Senyor”

3. COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…

Suggeriments:

Qui m’havia de dir, Senyor,
que imitant Maria, i confiant en el poder de l’Esperit,
pogués proclamar:
“faci’s en mi segons la teva paraula”, que s’acompleixi en mi el que tu vols.
Perquè el meu pare i m’estimes infinitament!
Gràcies, Senyor meu i Déu meu!

4. ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?

5. COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.

6. DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.

Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,
ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.

Font Pregaria: Evangeli al dia 2023 Ed. CCS