(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ

1. LLEGEIX…

Què diu el text?

Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.

Text (Mt 16,13-20)

En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és? Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista; altres, que és Elies; altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes.» Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Simó Pere li contesta: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu.» Jesús li va respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no li podran resistir. Et donaré les claus del regne del cel: tot allò que deslliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel.» Després prohibí severament als deixebles de dir a ningú que ell era el Messies.

2. MEDITA…

Què em diu Déu a través del text?  Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?

El passatge de la confessió de Pere a Cesarea ens situa en un moment molt important de la vida de Jesús. Després d’experimentar el rebuig del seu poble i el fracàs aparent de la seva missió, el Senyor es dirigeix ​​als seus deixebles amb una pregunta directa i precisa: Qui dieu vosaltres que sóc jo? És probable que en aquest mateix context Jesús entreveia la seva mort propera, i pensés en confiar la seva missió al grup dels deixebles, amb Pere al capdavant. El relat, tal com el llegim en aquest evangeli, es deu en gran part a la ploma de Mateu, que ha remodelat i ampliat el text de Marc, afegint l’afirmació que Jesús és el Fill de Déu (Mt 16,16) i l’encàrrec confiat a Pere (Mt 16,17-19). Amb aquests retocs, l’evangelista fa que l’atenció dels lectors no se centri ja sobre Jesús (Marc), sinó sobre l’església, el nou Israel, que Jesús convoca al voltant de Pere.

Aquest nou Israel sorgeix com a resultat del rebuig del seu poble i de l’acollida dels seus deixebles, narrats en aquests últims capítols (Mt 13, 53-16,20). La doble pregunta de Jesús fa que aparegui amb claredat la diferència entre l’opinió de la gent i la dels deixebles. Pere, en nom d’aquests últims, reconeix que Jesús és el Messies, el Fill de Déu. Aquests dos títols resumeixen la fe de l’església de Mateu. No n’hi ha prou a dir que Jesús és el Messies esperat per Israel; cal afegir, que és el Fill de Déu. Així és com Mateu presenta Jesús en la primera part del seu evangeli (Mt1,1-4 16. Vegeu especialment el comentari a Mt 3, 13-17), i com el reconeixen els seus deixebles (Mt 14,33), i els pagans (Mt 27, 54). A aquesta confessió de Pere, Jesús respon amb una paraula de felicitació i un encàrrec molt especial de cara a l’església (Mt 16, 17-19).

Aquestes paraules que Mateu posa en boca de Jesús contenen nombroses expressions aramees (el poder de l’abisme, les claus del regne, lligar i deslligar), la qual cosa parla a favor de la seva antiguitat. No obstant això, la majoria dels estudiosos opina que es tracta d’una composició de l’evangelista, el qual es fa ressò de l’important paper que Pere va exercir en la vida de l’església naixent, sobretot en les comunitats de Síria, a les quals es dirigeix aquest evangeli. No obstant això, Mateu no va crear del no-res, sinó que interpreta fidelment el desig de Jesús de reunir una comunitat de deixebles, i la primacia de Pere dins d’aquest grup. Jesús declara feliç Pere, no pels seus mèrits, sinó perquè el Pare li ha revelat el misteri de veure en ell el Messies, i el Fill de Déu (vegeu Mt 11, 25-26); i li confia la missió de ser el fonament de l’església, la comunitat messiànica, reunida al voltant dels deixebles. El canvi de nom produeix un joc de paraules (cefes = roca), que descriu plàsticament la tasca que Jesús encomana a Pere: ser roca ferma, perquè l’església no sucumbeixi davant les dificultats (vegeu la comparació de les dues cases a Mt 7 , 24-27). Per a això li lliura les claus del regne i li confereix el poder de lligar i deslligar. El lliurament de les claus equival al nomenament de majordom suprem, com apareix en alguns textos de l’Antic Testament (vegeu especialment Is 22, 19-22), mentre que l’expressió lligar i deslligar designava, entre els jueus de l’època, la potestat per interpretar la llei de Moisès amb autoritat.

Així doncs, Jesús nomena Pedro majordom i supervisor de la seva església, amb autoritat per interpretar la llei, segons les paraules de Jesús, i adaptar-la a noves necessitats i situacions. Aquest text ha suscitat nombroses discussions entre catòlics i protestants sobre la qüestió del papat. La interpretació catòlica, que llegeix aquest text a la llum de la tradició de l’Església, sosté que aquestes paraules s’apliquen a Pere, i també a tots els que li succeeixen en la tasca de presidir els germans en la fe i l’amor.

Suggeriments:

• “Jesús aprecia en Pere aquesta fe que el fa disponible a la revelació, a la il·luminació, a l’atenció …”
• “Pere sap, perquè ha vist el Mestre, que la clau només s’usa per obrir, per oferir, per acollir i perdonar.”

– “Tu ets el Fill de Déu”

– “Feliç tu que escoltes”

3. COMTEMPLA I PREGA…

Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…

Suggeriments:

Crida’m, Senyor, quan vegis que m’extravio,

I fes-me tornar de nou al teu Camí.

4. ACTUA…

A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?

5. COMPARTEIX…

Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.

6. DÓNA GRÀCIES…

Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.

Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,

Ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús

i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.

Font Pregaria: Evangeli al dia 2019 Ed. CCS