ESTUDI DE LA PARAULA| CICLE A – IV DIUMENGE DE QUARESMA

13 marzo 2023

Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)

IV Diumenge de Quaresma Cicle A (Jn 9, 1-41)

 

 

PREGÀRIA

Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;

creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.

Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,

i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.

Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit

perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill

a través de la Paraula que ara escoltarem.

  1. LLEGEIX…

Què diu el text?

Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.

Text (Jn 9, 1-41)

En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. [Els deixebles li preguntaren: «Rabí, ¿qui va pecar, que naixés cec aquest home, ell o els seus pares?» Jesús contestà: «Això no ha estat perquè vagi pecar ni ell ni els seus pares; és perquè en ell es revelin les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent les obres del qui m’ha enviat. La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar. Mentres sóc en el món sóc la llum del món.» Dit això] escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Vés a rentar-te a la piscina de Siloè.» Aquest nom significa ‘enviat’. Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?» Uns responien: «Sí, que és ell.» Altres deien: «No és pas ell; és un que s’hi assembla.» Ell digué: «Sí, que el sóc.» [Llavors li preguntaren: «Com se t’han obert, els ulls?» Ell contestà: «Aquell home que es diu Jesús va fer una mica de fang, me’l va estendre sobre els ulls i em va dir que anés a rentar-me a Siloè. Hi he anat i, així que m’he rentat, hi he vist.» Li digueren: «On és?» Respongué: «No ho sé.»] Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig.» Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu.» Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?» I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?» Ell contestà: «Que és un profeta.» [Els jueus no volien creure que aquell home hagués estat cec i ara hi pogués veure, fins que van cridar els seus pares per dir-los: «Aquest és el vostre fill que, segons vosaltres, va néixer cec? Com és, doncs, que ara hi veu?» Els seus pares respongueren: «Nosaltres sabem de cert que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran i ell mateix us donarà raó del que li ha passat.» Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que ja llavors havien acordat excloure de la sinagoga tothom qui reconegués que Jesús era el Messies; per això van dir que el seu fill ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix. Llavors cridaren altra vegada aquell home que havia estat cec i li digueren: «Dóna glòria a Déu reconeixent la veritat: nosaltres sabem que aquest home és un pecador.» Ell contestà: «Que sigui un pecador, a mi no em consta. Només em consta una cosa: jo, que era cec, ara hi veig.» Ells insistiren: «Digues què t’ha fet per obrir-te els ulls.» Respongué: «Ja us ho he dit i no n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? És que també us voleu fer seguidors d’ell?» Li contestaren en un to insolent: «Ets tu qui t’has fet seguidor d’ell. Nosaltres som seguidors de Moisès. De Moisès, sabem que Déu li va parlar, però d’aquest, ni sabem d’on és.» L’home els contestà: «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d’on és, però a mi, m’ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i compleixen la seva voluntat. D’ençà que el món existeix, no s’ha sentit dir mai que ningú hagi obert els ulls a un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no tindria poder per a fer res.»] Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?» I el van excloure de la sinagoga. Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l’home?» Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?» Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu.» Li diu ell: «Hi crec, Senyor.» I l’adorà. [Jesús afegí: «És per fer un judici que jo he vingut en aquest món: perquè els qui no hi veien, hi vegin, i els qui hi veien, es tornin cecs.» Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: «Així voleu dir que nosaltres també som cecs?» Jesús els contestà: «Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa.»]

Comentaris:

El punt de partida d’aquesta cinquena secció és la curació del cec de naixement. Si Crist pot fer que un cec hi vegi, això demostra que ell mateix és la llum. I si és la llum ha de fer que un cec hi vegi. Però la llum produeix automàticament un judici. La idea del judici havia estat apuntada ja en (Jn 3, 19-21). Aquí el judici va dirigit en concret contra aquells que volen apagar aquesta llum mitjançant el procés suscitat a propòsit de la curació del cec de naixement. Tant en Jn 9 com en Jn 10 Jesús té al davant les classes dirigents del poble -el judaisme oficial- que acaben de jutjar i excomunicar el cec de naixement i, en ell, Jesús mateix i els cristians (Jn 9 , 22). El mateix que en(Ez 34, que és el patró sobre el qual es construeix l’al·legoria del bon pastor, el judici contra els pastors va acompanyat de la promesa i presència del bon pastor. (Jn 9, 1-12) Sisè signe: el cec de naixement.

Els deixebles de Jesús tenien un fals concepte de la retribució (Jn 9, 1-4). Segons la mentalitat antiga, el benestar i la desgràcia eren fruit lògic de la conducta moral adequada o extraviada, respectivament (Rm 6, 23). Des d’aquest principi general era evident considerar la malaltia com a conseqüència del pecat. Als rabins els preocupava, en particular, la manca o deformitat de tot tipus amb què naixés un home. Si el sofriment i qualsevol classe de malaltia era conseqüència del pecat, la causa dels defectes de naixement calia buscar-la en els pares o avantpassats.

Els deixebles de Jesús, fills del seu temps, participaven d’aquesta mateixa mentalitat. Jesús s’oposa radicalment a ella, i justifica la malaltia com un instrument per aclarir l’afirmació de Jesús jo sóc la llum. És el segon dels cèlebres «jo sóc». El context històric ens l’ofereix la festa dels Tabernacles (Jn 8, 12). Un dels ritus més bells, impressionants i significatius era la il·luminació de l’atri de les dones, en el temple. Per a l’Antic Testament i per al judaisme, la llum era símbol de la llei i de la saviesa. D’ambdues es deia que eren la llum dels homes. Al món hel·lenista la llum simbolitzava el coneixement de Déu. Els primers cristians van considerar l’evangeli com la llum. Amb el seu acte-presentació, Jesús atribueix a la seva persona el que s’havia dit de la llei, de la saviesa, del coneixement de Déu i de l’evangeli. Jo sóc la llum, és a dir, la llei, la saviesa, el coneixement de Déu, l’evangeli. Jesús il·lumina el misteri de l’existència humana i procura la salvació als homes, que l’havien esperat de la llei. Per a això és necessari que l’home aprofiti la llum del dia, és a dir, la presència de Jesús. La seva absència significa la irrupció del món de les tenebres, del món antidiví. Aquesta història miraculosa té com a finalitat demostrar la veracitat de l’afirmació de Jesús sobre la llum, que és ell mateix. Qui cura un cec de naixement -sense cap possibilitat de recuperació, com es diu expressament a Jn 9, 32- demostra que és la llum. En la ment de l’evangelista el procés obert pels fariseus sobre el cas de la curació d’un cec de naixement, que tanta ressonància havia tingut entre la gent senzilla, pretén demostrar la veracitat de l’afirmació de Jesús: Jo sóc la llum (Jn 8, 12; 9,5).

Aquest relat ens ofereix el quadre més bell i complet del significat de l’obra de Crist mitjançant l’accentuació de la dimensió de la fe i les seves inevitables confrontacions amb el món no creient. Per aquesta raó farem els nostres comentaris tenint davant el relat d’una manera global, posant en relleu el procés de la fe, que es troba perfectament reflectit en la narració. El «rentat», el batejat, el creient, el que accepta l’Enviat, comença a veure, és il·luminat, passa de les tenebres a la llum; no de cop i volta ni d’una forma clarament perceptible a l’exterior (com reflecteix el fet que uns reconeguin el que havia estat cec i altres no), però profundament experimentat a l’interior. Ell deia «sóc jo». Es fa referència al poder transformador de la paraula de Jesús. En el seu contacte, l’home deixa de ser com abans (2 Cor 5, 17). També s’accentua que l’acció de Jesús divideix els homes. La utilització de la saliva estava prohibida en dissabte (Jn 9, 14). L’acció de Jesús està per sobre de prohibicions infantils. En aquest cas és sinònim que el judaisme estava caducat. Havia de ser substituït per alguna cosa nova. (9, 35-41) Ceguesa espiritual.

La frase del que havia estat cec, em vaig rentar i ara veig (Jn 9, 15b) evoca inevitablement el baptisme cristià que, a l’Església primitiva, va ser anomenat «il·luminació». El paral·lelisme entre el cas del cec i el baptisme cristià apareix amb claredat suficient. Fins i tot tenim apuntades les frases del ritual: Creus en el Fill de l’home?… Hi crec, Senyor (Jn 9, 35-38).

La forma de narrar el miracle a Jn 9, 7 evoca també l’acte del baptisme. Certament aquest relat era llegit amb motiu de la celebració del baptisme. El seu ritual ha pogut influir en la presentació del relat. A la discussió- investigació que segueix al miracle es fa molt clar que la visió, el «veure», és símbol de la fe; depèn de rentar-se o no a la font de Siloé, l’Enviat; depèn de l’acceptació o rebuig de Jesús pel que fa l’enviat del Pare. El veritable miracle, que és Jesús, produeix un doble efecte: és llum per a aquells que coneixen la seva foscor, la necessitat que tenen de ser il·luminats; és foscor per als que creuen bastar-se a si mateixos per aclarir-ho tot, fins i tot el misteri de la seva pròpia foscor. Els cecs comencen a veure, els que creuen veure es queden cecs (Jn 9, 39). La llum és la gran oportunitat que se li ofereix a l’home, però no se li imposa.

  1. MEDITA…

Què em diu Déu a través del text?  Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?

Suggeriments:

» No basta «ser fills de la llum». És necessari produir «els fruits de la llum”

 “Trobar en Crist el nou santuari, la llum, la curació total, la fe que et permeti caminar amb Ell.”

  • “Crec, Senyor”.
  • “El Senyor és la meva Llum”
  1. COMTEMPLA I PREGA…

Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…

Suggeriments:

Ajuda’m, Senyor,

a veure’t més enllà de tota aparença i de tots

els enganys de la meva fabricada ceguesa.

Que vegi Senyor,

amb la profunditat dels teus ulls,

perquè aprengui a viure amb qui canta i juga.

Ensenya’m a veure, Senyor,

amb la profunditat de la teva mirada.

  1. ACTUA…

A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?

  1. COMPARTEIX…

Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.

  1. DÓNA GRÀCIES…

Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.

Gràcies, Pare, per el que m’has revelat amb aquesta Paraula,

ajudeu-me a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús

i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.

 

Font Pregaria: Evangeli al dia 2019 Ed. CCS