ESTUDI DE LA PARAULA| CICLE A – III DIUMENGE DE DURANT L’ANY

16 enero 2023

Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)

III Diumenge de Durant l’Any Cicle A (Mt 4,12-23)

 

 

PREGÀRIA

Envia’ns, Pare, l’Esperit:

que il·lumini la nostra reflexió i les nostres paraules,

que ens faci dòcils a la teva Paraula,

que ens ajudi a interioritzar els ensenyaments sobre el Regne,

a acollir el Regne en la nostra vida,

a treballar amb esperança perquè es vagi fent realitat en el nostre entorn.

(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ

  1. LLEGEIX…

Què diu el text?

Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.

Text  (Mt 4,12-23)

Quan Jesús sentí a dir que Joan havia estat empresonat, se’n tornà a Galilea, però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafarnaüm, vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s’havia de complir allò que anunciava el profeta Isaïes: «País de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós.» Des d’aquell temps Jesús començà a predicar així: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.» [Tot vorejant el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors, i els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.» Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell. Més enllà veié altres dos germans, Jaume i Joan, fills de Zebedeu. Eren a la barca amb el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els cridà. Ells abandonaren immediatament la barca i el pare, i se n’anaren amb ell. I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la bona nova del Regne i guarint entre la gent tota malaltia. 

Comentaris :

Mateu precisa més que Marc i Lluc, quan diu que Jesús va abandonar Natzaret (lloc provisional de residència: (Mt 2, 22-23) i es va establir a Cafarnaüm, que serà des d’ara el seu poble (Mt 9, 1). En aquest fet descobreix Mateu un significat profund a la llum de (Is 8,23-9 1), ja que Cafarnaüm està situada al terme de Zabuló i Neftalí, al camí del mar. Es tracta d’una «cita de reflexió» (vegeu comentari a Mt 1,18-25), que pertany als oracles messiànics de (Is 7-12), i fa el número set d’aquest tipus de cites en la primera part de l’evangeli. Mateu vol mostrar que el començament de la predicació de Jesús s’ajusta a l’anunci fet pels profetes, i que la predicació cristiana arribarà a tots els homes. Galilea, terra de pagans, gresol de cultures i religions des de molt antic, és el símbol d’una comunitat en què els pagans tenen també cabuda, ja que la llum de l’evangeli ha d’il·luminar tots els que viuen a la fosca i a les ombres de mort (Mt 5,14; 28 18-20).

Després d’aquesta detallada presentació de Jesús, els lectors de l’evangeli no es sorprendran de l’autoritat de les seves paraules i dels seus signes, perquè ja saben que qui parla o actua és el Messies promès, que ve a convocar el nou poble, com a Fill de Déu. Aquest resum de la predicació de Jesús i els dos paràgrafs següents (Mt 4,18-25) són com una introducció al seu ministeri. Les seves primeres paraules anuncien la proximitat del Regne de Déu (Mt 4, 17). Els primers deixebles són el millor exemple de la conversió que Jesús demana, i els primers destinataris del seu missatge (Mt 4,18-22). Finalment, les multituds, vingudes de tot arreu, formen el gran cercle dels que van a escoltar el seu ensenyament i a beneficiar-se del seu poder curatiu (Mt 4,23-25).

Mateu, seguint el costum jueu de no dir el nom Déu, posa en llavis de Jesús l’expressió Regne del cel (= Regne de Déu). La proximitat d’aquest regne és el tema bàsic de la seva predicació. En el context de l’Antic Testament aquesta expressió designava el compendi de tots els béns esperats per Israel. Amb l’arribada del Regne es fa present en el món la sobirania de Déu, que inaugura una situació completament nova. Les paraules i els gestos portentosos de Jesús són el signe evident que Déu comença a regnar. Per això el seu ensenyament i els seus miracles provoquen l’admiració (Mt 7,28) i la sensació que alguna cosa nova està passant (Mt 9, 33). Mateu posa aquest mateix anunci en boca de Joan el baptista (Mt 3, 2) i dels deixebles que Jesús envia (Mt 10, 7). Tots a una donen testimoni del gran esdeveniment que comença a fer-se present amb l’arribada de Jesús. Immediatament després de les primeres paraules de Jesús, narra Mateu la crida dels primers deixebles, prenent de la tradició el relat d’una experiència que va haver de ser més llarga i complexa, com s’adverteix en la versió de Lluc (vegeu Lc 5, 1-11).

Mateu proposa un exemple de la conversió radical que exigeix ​​l’arribada del Regne (Mt 4, 17), i presenta els principals destinataris dels ensenyaments i els signes de Jesús. Aquests quatre primers deixebles representen tot el grup dels deixebles, que en aquest evangeli tenen una importància particular. Mateu veu en ells aquells que històricament van acompanyar Jesús, i també el grup dels que formen la comunitat cristiana. És com si aquests quatre representessin els deixebles de tots els temps. L’atractiu de la crida de Jesús és irresistible i els fa capaços de trencar els llaços socials (ofici) i familiars (el seu pare), per anar-se darrere d’ell a escoltar les seves paraules (Mt 5-7) i contemplar els seus signes (Mt 8 -9). A ells els enviarà després a difondre el seu missatge i a realitzar els mateixos signes (Mt 10), a ells els dedicarà una atenció especial (Mt 13,10-17), i sobre ells es replegarà quan experimenti el rebuig del seu poble, per formar un nou poble: el nou Israel, que és l’església (Mt 13, 53- 16 20). Aquest primer sumari de l’activitat de Jesús és un atapeït resum del que l’evangelista narrarà en els capítols següents. La missió de Jesús consisteix a ensenyar… anunciar la bona nova del Regne… i curar tota mena de malalties. Això és precisament el que comença a fer Jesús a partir d’ara.

  1. MEDITA…

Què em diu Déu a través del text?  Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?

Suggeriments:

  • «Tu ets, Senyor, la meva llum»
  • «Vingui el teu Regne»
  1. COMTEMPLA I PREGA…

Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…

Suggeriments:

  • Com passa Jesús per la teva vida?
  • Reconeixes Jesús en les persones del teu entorn ?, a què signes ets més sensible ?, quines actituds desperten la teva atenció?
  1. ACTUA…

A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?

  1. COMPARTEIX…

Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.

  1. DÓNA GRÀCIES…

Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.

 

Explica senzillament a Déu el que has viscut en aquesta estona de pregària.

Dóna-li gràcies pel que t’ha fet conèixer sobre Jesucrist.

Demana a l’Esperit que et faci passar de l’Escriptura a la vida.

 

Font (comentari i suggeriments): http://www.siervas-seglares.org