EPI | CICLE B – XIV DIUMENGE DE DURANT L’ANY

28 juny 2021

Evangeli MC 6,1-6

NARRADOR: En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte començà a ensenyar a la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n’estranyava i deia.

PERSONA 1: D’on li ve tot això?

PERSONA 2: Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans?

PERSONA 3: No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó?

PERSONA 4: I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?

NARRADOR: I se n’escandalitzaven. Jesús els digué.

JESÚS: Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva.

NARRADOR: I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

Jesús era tan bo i llest, que la gent del seu poble se sorprenia del que deia i feia. Però desconfiaven d’ell. Pensaven que era una cosa dolenta el que els donava aquests poders, en comptes del seu Pare Déu, a qui Jesús obeïa. Jesús tenia pena que la gent del seu poble no confiés en ell.

Senyor, moltes vegades tinc enveja,

no deixa sortir els meus bons desitjos i

no em deixa donar cada vegada més amor.

Haig de comprendre i acceptar les coses bones i dolentes,

meves i de les altres persones, acceptar que els meus amics

puguin fer les coses millor que jo

perquè en mi creixi l’amor i Tu hi siguis present.

Juguem

Pinta el dibuix