Evangeli LC 1,1-4.4,14-21
Lluc: Hola, amics i amigues! Sóc l’evangelista Lluc i seguiré la història de Jesús que us vaig començar a comptar diumenge passat, us en recordeu?
Nen 1: Sí, ens deies que Jesús havia vingut a ajudar els pobres, tornar la vista als cecs, donar la llibertat als presos.
Nen 2: I que Jesús havia dit: «Avui es compleixen les Escriptures, es compleix en mi tot el que s’ha dit pel profeta Isaïes”.
Nen 1: La gent de Natzaret estaria molt contenta que Jesús fos del seu poble, oi Lluc?
Lluc: Doncs no, els seus paisans no estaven molt contents amb Jesús.
Nen 2: Per què, Lluc?
Lluc: Perquè no creien que el fill d’un fuster, com Josep, i de Maria, una dona senzilla, podia ser algú tan especial. Veureu el que va passar.
Nen 3: Allà dins, a la sinagoga, has dit de tu coses increïbles, Jesús.
Nen 4: No vas a enganyar-nos, sabem bé que ets el fill de Josep i de Maria.
Nen 3: No ens donis consells i aplica’t el refrany: «Metge, cura’t a tu mateix».
Nen 4: Per què no fas aquí els miracles que vas fer a Cafarnaüm?
Jesús: Seria inútil, cap profeta és ben vist a la seva terra. Us recordeu del que li va passar a Elies quan la fam va assolar tot el país?
Nen 3: Sí, que ell va ajudar una vídua del poble de Sarepta.
Jesús: O sigui, una estrangera. I recordeu quants leprosos havia a Israel en temps del profeta Eliseu?
Nen 4: Sí, n’hi havia moltíssims.
Jesús: I Eliseu no en va curar a cap d’ells, sinó només Naaman el Sirià. Un altre estranger!
Nen 3: Tenim la sensació que t’estàs rient de nosaltres, els jueus.
Nen 4: Aneu amb compte o et llencem muntanya avall! No aguantem més temps aquestes impertinències.
Lluc: Tots a la sinagoga es van posar furiosos. I aixecant-lo el van empènyer fora del poble a un cingle de la muntanya per estimbar-lo. Però Jesús va passar entremig d’ells i s’allunyava.
Avui l’evangeli relata un moment de la vida de Jesús una mica delicat. Parlava Jesús als seus veïns i paisans i ells es van omplir de ràbia fins al punt de voler matar-lo llençant-lo per un barranc. Què va ser el que els va dir? Amb un exemple els va fer saber que per a Déu tots som fills estimats, fins i tot els no jueus. I això els va omplir de ràbia, ja que es consideraven els únics i els preferits de Déu. Jesús els va dir que això no era així. Que no tenien cap dret a excloure els altres pobles de l’afecte i de la bondat de Déu. Contra el cor raquític i petit dels jueus Jesús ofereix un cor gran i per a tots sense excepció, que és el cor de Déu.
Jesús en aquest dia volem donar-te gràcies
per escollir-nos per ser els teus deixebles
i missioners. Acompanya’ns sempre,
no permetis que defalleixi el nostre entusiasme
i les nostres ganes d’anunciar la teva paraula davant les adversitats diàries
Juguem
Pinta el dibuix
