EPI | CICLO B – XII DIUMENGE DE DURANT L’ANY

14 juny 2021

Evangeli MC 4,35-41

NARRADOR: Un dia, cap al tard, Jesús diu als deixebles:

 

JESÚS: Passem a l’altra riba.

 

NEN 1: Per què volia anar a l’altra riba? No hi havia ningú més amb ells?

 

NARRADOR: Deixaren, doncs, la gent, i se l’endugueren en la mateixa barca on es trobava. Vora d’ells seguien també altres barques. Mentrestant s’aixecà un temporal de vent tan fort que les onades queien sobre la barca i s’anava omplint

 

NEN 1: I Jesús on era?

 

NARRADOR: Jesús era a popa, dormint amb el cap reclinat en un coixí. Ells el criden i li diuen:

 

DISCIPULOS: Mestre, no veieu que ens enfonsem?

 

NARRADOR: Jesús es desvetllà, renyà el vent i digué a l’aigua.

 

JESÚS: Calla i estigues quieta.

 

NARRADOR: El vent amainà i seguí una gran bonança. Després els digué:

 

JESÚS: Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?

 

NARRADOR: Ells, plens de gran respecte, es preguntaven l’un a l’altre: “Qui deu ser aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?”

Era a la tarda, i Jesús va dir als deixebles que el portessin a l’altra riba del llac. Enmig de la travessia es va aixecar un huracà i les ones anaven a enfonsar la barca. Els deixebles espantats van despertar Jesús. Quan es va despertar els va dir que per què tenien tanta por i si no tenien Fe. Llavors va ordenar al vent i al llac que callessin, i de sobte van parar. Els deixebles estupefactes comentaven: – Fins als vents i les aigües l’obeeixen!

Senyor, la nostra alegria més gran és reconèixer-te com el totpoderós,

amb un amor i misericòrdia infinita. Sé que en els moments dolents i bons,

Tu ets sempre al meu costat per no permetre que m’enfonsi,

i en canvi em donaràs calma, pau i fe. Gràcies pel teu infinit i etern amor.

Juguem

Pinta el dibuix