Evangeli Mc 10, 46-52
Cec: Una almoina, germans, per a aquest pobre cec! Una almoina, per caritat!
Jueu 1: Té, Bartimeu, no és gaire, però no porto més.
Jueu 2: Ets el fill de Timeu que li va néixer cec?
Cec: Sí, jo sóc, on aneu vosaltres?
Jueu 1: Anem a Jerusalem a celebrar la festa de Pasqua.
Cec: Diuen que Jesús de Natzaret està en Jericó, sabeu alguna cosa d’això?
Jueu 1: També he escoltat que vindrà a Jerusalem a celebrar la Pasqua.
Cec: Jesús passarà per aquí?
Jueu 1: Sí, sembla que ja vénen ell i els seus deixebles.
Cec: Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi.
Jueu 2: Quin escàndol estàs fent! Calla’t ja, no la liïs més!
Jesús: Crideu-lo.
Jueu 1: Anima’t i vine, que et crida.
Jesús: Què vols que et faci?
Cec: Rabuni, feu que hi vegi.
Jesús: Vés, la teva fe t’ha salvat.
Cec: Hi veig, hi veig, Jesús m’ha curat!
Narrador: A l’instant hi veié, i el seguia camí enllà.
Aquesta trobada de Jesús amb un home cec i pobre, ens diu que Jesús vol que tots veiem i tinguem horitzons de poder viure del nostre treball i no dependre del que uns altres ens donin per donar-nos dignitat. Quan Jesús el va cridar, ell va tirar el mantell (segurament és l’única cosa que tenia), es va incorporar i li va dir que desitjava veure-hi. I Jesús li va transmetre tal força que quan va recobrar la vista el va seguir, anant darrere d’ell.
Gràcies, Jesús, per ajudar-me a recuperar la vista.
Per fer-me capaç de mirar els errors que tinc.
Per ser sempre una font d’ajuda per a mi i per a les nostres famílies.
Per donar-me un cor que em fa ser generós amb els més necessitats.
Gràcies, Senyor.
Juguem
Pinta el dibuix
