EPI | CICLE B – XXV DIUMENGE DE DURANT L’ANY

13 setembre 2021

MC 9, 30-37

NARRADOR: En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sàpigues ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los.

JESÚS: El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies.

NARRADOR: Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes.

DEIXEBLE 1: El que ens està dient el Mestre no ho entenc, però no m’atreveixo a dir-li res.

DEIXEBLE 2: Sabeu, qui serà el més important entre nosaltres per al Mestre?

DEIXEBLE 1: No ho sé, però qualsevol li pregunta res ara…

NARRADOR: Arribaren a Cafar-Naüm. Un cop a casa, els preguntà.

JESÚS: Què discutíeu pel camí?

NARRADOR: Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells seria el més important. Aleshores s’assegué, cridà els dotze i els digué.

JESÚS: Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots.

DEIXEBLE 1: Ara sí que ja no entenc res.

NARRADOR: Després féu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué.

JESÚS: Qui acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.

Les mateixes aspiracions que tenim avui de ser importants, admirats i els primers, tenien els primers amics de Jesús. I amb enorme paciència els deia una vegada i una altra: “Qui vulgui ser el primer i el més important entre vosaltres, que es faci servidor de tots”.

Tan important com un nen

que poc aspira i no es nota,

que res té i poc importa,

el que per ningú és distingit,

que no pretén vedetisme

ni ésser el centre que esvalota;

així és aquell que no acogota,

ni pretén perfecte amaniment,

de pecat, és amb poc desmanegat,

tracta bé al seu compatriota,

a l’estranger no l’explota

i expressa a tots el seu afecte.

Aquest és un infant per a Crist,

humilitat és el que d’ell brolla;

Déu li deslliurarà de la derrota

i al Pare veuran els seus ullets.

Juguem

Pinta el dibuix