Evangeli Mc 7,31-37
NARRADOR: En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n’anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis.
Sabeu que és la Decápolis?
NENS: No, què és?
NARRADOR: Era un grup de deu ciutats, especialment un grup en Jordà, a Israel i un altre a Síria.
SEGUIDORS: Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans.
NARRADOR: Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué
JESÚS: «Efatà»,que vol dir, «obre’t»
NARRADOR: A l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament.
JESÚS: No ho digueu a ningú:
NARRADOR: però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se’n sabien avenir.
SEGUIDORS: Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.
En el temps de Jesús creien que quan algú tenia una malaltia o tenia algun defecte físic era perquè ell o algú de la seva família eren pecadors. Jesús lluitava contra aquesta idea i deia que ningú no podia emmalaltir per càstig del Pare. Llavors li van portar un senyor sord i tartamut. Va mirar al cel, perquè el seu Pare l’ajudés, va fer que aquell home tornés a escoltar i que tornés a parlar sense tartamudejar.
Senyor, que la teva paraula “Effeta” arribi a tot el meu ser, el meu cor…
i m’obri cap al bon camí en tots els sentits;
que senti que m’alliberes de totes les vegades que no t’escolto
i dels meus silencis, perquè així pugui caminar al costat teu,
portant amb pau tot el que Tu em demanes.
Juguem
Pinta el dibuix
