EPI | CICLE B – XIII DIUMENGE DE DURANT L’ANY

21 juny 2021

Evangeli MC 5,21-43

NARRADOR: En aquell temps, Jesús arribà en barca de l’altra riba del llac, molta gent es reuní al seu voltant, i es quedà vora l’aigua.

DISCÌPULO 1: Mestre, Jaire, que és cap de la sinagoga, vol veure’t.

JESÚS: Digueu-li que vingui.

NARRADOR: Arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu se li llença als peus i, suplicant-lo amb tota l’ànima, li diu.

JAIRO: La meva filleta s’està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i no es mori.

DEIXEBLE 2: Què faràs?

NARRADOR: Jesús se n’anà amb ell, i el seguia molta gent. [Hi havia una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia consultat molts metges, que l’havien fet sofrir molt, i s’hi havia gastat tot el que tenia. No va millorar gens, sinó que anava de mal en pitjor.

NARRADOR: Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li acostà per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè pensava.

DONA: Encara que li toqui només la roba que porta, ja em posaré bona.

JESUS: A l’instant se li estroncà l’hemorràgia i sentí que el mal havia desaparegut. Jesús, que sabia prou bé el poder que havia sortit d’ell, es girà a l’instant i preguntava a la gent.

DONA: Qui m’ha tocat la roba?

DISCIPULOS: La gent us empeny pertot arreu, i pregunteu qui us ha tocat?

NARRADOR: Però Jesús anava mirant, per veure qui ho havia fet. Llavors aquella dona, que sabia prou què havia passat, s’acostà tremolant de por, es prosternà davant d’ell i li digué tota la veritat.

JESÚS: Filla, la teva fe t’ha salvat. Queda lliure de la teva malaltia i vés-te’n en pau.

NARRADOR: Encara parlava, que] arriben uns de casa del cap de sinagoga i li diuen.

FAMILIAR: La teva filla és morta. Què en trauràs d’amoïnar el mestre?

NARRADOR: Però Jesús, sense fer cas del que acabava de sentir, diu al cap de sinagoga.

JESÚS: Tingues fe i no tinguis por.

NARRADOR: I només va permetre que l’acompanyessin Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a la casa del cap de sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i cridava fins a eixordar. Ell entra a casa i els diu.

JESÚS: Què són aquest aldarull i aquests plors? La criatura no és morta, sinó que dorm.

GENT: Aquest Jesús està una mica tocat. No s’adona que la nena està morta?

NARRADOR: Ells se’n reien, però Jesús els fa sortir tots, pren només el pare i la mare de la nena amb els qui l’acompanyaven, entra a l’habitació, li dóna la mà i li diu

JESÚS: Talita, cum, que vol dir: Noia, aixeca’t.

NARRADOR: A l’instant la noia, que ja tenia dotze anys, s’aixecà i es posà a caminar. Ells no se’n sabien avenir. Jesús els prohibí, de tota manera, que fessin saber què havia passat. I els digué que donessin menjar a la noia.

L’evangeli d’avui ens diu com Jesús es fa present en un ambient ple de pena, perquè una nena havia mort. A més, l’evangeli presenta Jesús lluitant a favor de la vida i contra la mort, perquè l’amor i la vitalitat de Jesús són imparables, i per això agafa de la mà la nena, l’ajuda a incorporar-se i la hi dóna al seu pare. Tot gràcies a la Fe.

Senyor Jesús, una dona malalta, va sortir de la multitud,

No la coneixies però va creure en tu,

estava convençuda que amb només tocar-te,

ella es curaria i així va ser.

Tu et vas adonar del que havia passat

i vas preguntar qui t’havia tocat,

va se allà on aquesta dona es va presentar i va dir

el que havia passat en ella.

I Tu vas valorar la seva actitud i la seva fe dient-li:

“… la teva fe t’ha salvat…”.

Senyor, en veure el que li va passar a aquesta dona,

ajuda’m a conèixer-te cada vegada més,

a creure en Tu, a tenir Fe.

Per tal que la meva vida estigui empesa per Tu

augmenta’ns la fe i ajuda’ns a creure sempre més en Tu.

 

Juguem

Pinta el dibuix