Mt 22,34-40
Deixeble 1: Mira, Mestre, per allà vénen uns fariseus. Se’ls haurà ocorregut una cosa nova per a molestar-te. Sembla que no van tenir bastant amb allò de la moneda del Cèsar.
Deixeble 2: Els seus caps estan plens de lleis, es creuen els més llestos i molt bons per saber-les totes de memòria, i no toleren que tu, Jesús, sàpigues més que ells i els deixis malament.
Fariseu 1: Mestre, volem fer-te una pregunta: Com tu ho saps tot podràs respondre’ns. Estem segurs que sí.
Fariseu 2: Mestre, quin és el manament principal de la llei?
Jesús: Per què voleu posar-me a prova una altra vegada?
Fariseu 1: Nooo!, què va!, És que nosaltres també ens emboliquem amb tantes normes.
Fariseu 2: I volem saber la teva opinió.
Jesús: « Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament.».
Fariseu 1: I quin és el segon?.
Jesús: El segon és tan important com el primer.
Fariseu 2: Perquè, ens ho diràs.
Jesús: El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix.
Deixeble 1: Per què són tan importants aquests dos manaments?
Jesús: Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes venen d’aquests dos.