El dret a gaudir dels xiquets

28 juliol 2014

L’estiu i les vacances escolars solen oferir als xiquets i jovens un temps de descans, de jocs, d’activitats diferents a les que poden realitzar la resta de l’any. La platja, la piscina, la muntanya, uns dies al poble … són aquests escenaris de vacances dels que després es parla la volta a classe. Però no tots els menors tenen l’oportunitat de passar un estiu o fins i tot uns dies fora de casa, de l’entorn del seu barri. Famílies de centenars de xiquets i jovens no tenen recursos per oferir aquest tipus d’oportunitats. Molts d’aquests menors són destinataris dels Centres de Dia de la Fundació Iniciativa Solidària Ángel Tomás (FISAT) que al llarg de l’any, però especialment a l’estiu, s’organitzen diferents activitats lúdiques i formatives tant en els centres com fora d’ells. 
 
Els campaments que durant aquests dies se succeeixen a Albaida, Pla, Altea, entre d’altres, tenen un component diferent als que es promouen des dels centres juvenils. Segundo García, delegat d’Inclusió Social de l’antiga Inspectoria de San José, explica algunes de les diferències: "En primer lloc la diferència en el nombre de destinataris. Nosaltres treballem amb grups molt més xicotets i que permeten una intervenció molt més individualitzada. En segon lloc el temps. Els nostres campaments solen ser d’una menor duració. En tercer lloc l’existència de persones professionals. No vol dir que en els centres juvenils no hi haja persones professionals però açí sempre són els educadors les persones de referència encara que puguen participar voluntaris "D’altra banda, afegeix Pablo Navarro, educador del Centre de Dia Entre Amics, de València, "hi ha el caràcter individual de la intervenció, el coneixement profund de la realitat personal del menor i el vincle afectiu creat prèviament amb el menor en el dia a dia i en activitats anteriors són algunes de les diferències quant a la intervenció educativa ". A més, continua, "la contribució econòmica de les famílies per al desenvolupament del campament és molt limitada o nul · la, el que ens obliga a realitzar activitats més modestes ja que és el Centre qui sufraga la pràctica totalitat de les despeses, a excepció dels menors integrats al campament d’Entre Amics en Pla (Pirineus), becats quasi totalment pel Centre Juvenil".
 
Lluny de ser un extra dispensable aquestes accions són part fonamental del programa d’intervenció amb els xavals en els centres de dia, reforcen la seua relació amb l’educador i per tant reverteixen positivament en el conjunt del procés educatiu. Com explica Segundo, "aquestes activitats permeten connectar amb el jove, generen familiaritat, aquesta afecte i l’afecte confiança que és la base de tot procés educatiu". "A més es transforma en una recompensa per al menor i l’educador després del treball realitzat durant tot el curs", apunta Monti Garrido, directora del Centre de Dia Don Bosco, de València. "Al mateix temps,-explica Pablo-és una font d’informació per als educadors, sobretot en un centre obert, sobre els hàbits, actituds i conductes que el menor pugua estar mostrant a casa, on no podem observar". 

INTERVENCIÓ INDIVIDUALITZADA 
Dur a terme una estada de convivència d’uns cinc dies amb una mitjana de 20 menors d’entre vuit i setze anys requereix molta preparació i afrontar obstacles de diversa índole, començant pels econòmics. "Les dificultats econòmiques de les famílies dels menors impliquen mancances que es tradueixen en manca de roba adequada, alimentació o articles d’higiene bàsics i necessaris per passar més d’un dia fora de casa", assenyala Pablo. "Però sobretot, continua -els principals reptes es plantegen en la gestió de les normes de convivència. Els menors d’aquest tipus de recursos solen haver tingut dures experiències vitals al llarg de la seua vida que configura una forma distorsionada de relacionar-se amb el món i les seues normes ". Aspecte en què tant Segundo com Monti posen l’accent. "De vegades els xiquets amb qui compartim la vida han patit danys importants que afecten a tot el seu món de relacions. De vegades no saben demanar les coses – especialment l’afecte – de la manera més apropiada i apareixen conductes desafiants, agressivitat, dificultats per acceptar l’autoritat de l’altre, els límits "; "La càrrega amb què vénen els nostres xavals al centre els fa tenir reaccions o impulsos desajustats". 

Aquesta distorsió exigeix una intervenció especialitzada que es treballa durant tot el curs i que també s’aplica en els ambients de campament. "A cada menor se li realitza un estudi de les seues necessitats i aquest es concreta en un Programa d’Intervenció Individual (PII). En aquesta programació anual s’estableixen els objectius que es pretén aconseguir en diferents àmbits: cognitiu / escolar, familiar / comunitari, físic / salut i afectiu / motivacional. Quan preparem el campament dediquem un temps a planificar el que, dins del PII de cada menor, ens proposem treballar en el campament i com anem a fer-ho ", explica Pablo.
 
APROFUNDIR EN VALORS, ABORDAR LES SEUES NECESSITATS 
Els educadors coincideixen en la importància d’aquest tipus d’activitats per abordar altres aspectes fonamentals en el programa educatiu del jove que no es poden treballar o és més difícil fer-ho en la rutina del centre. Com reconeix Segundo, "el dia a dia en els nostres projectes està molt estructurat. A cada moment se sap el que toca i el rol de l’educador està molt marcat. Aquí tot pot ser molt més flexible i la relació educador-jove pot ser diferent ". Així doncs, els campaments són períodes per continuar aprofundint, a través de la convivència, "en valors permanents dels nostres processos educatius com ara el respecte a l’altre, l’acollida incondicional, la solidaritat, la sinceritat. Quan estem en entorns naturals respecte al medi ambient, admiració per la bellesa de la creació … Valors que també obren els jovens a l’experiència de la transcendència", conclou.
 
Però també es treballen les necessitats del menor que van des de les aparentment més bàsiques com hàbits d’higiene i alimentació, fins a les més transcendents. Com apunta Pablo: "La
necessitat del menor de sentir-se acollit, valorat i estimat, obviant les dificultats i mancances de diferents tipus que els suposen una barrera en altres entorns normalitzats com podria ser l’escola. Des d’aquest sentiment acollidor, el menor es troba motivat per desenvolupar la seua personalitat i les seues capacitats". Al fil de la formació de la seua personalitat Monti concreta que traure els menors del seu entorn "fa que tinguen altres experiències vitals que provoquen profunds canvis en el seu interior, els fa veure una altra realitat de la qual van sent conscients al llarg del temps". 
 
L’EFECTE DE LES RETALLADES
Els centres de dia, igual que la resta de plataformes socials, s’han hagut d’adaptar els seus retallats pressupostos per oferir els campaments i altres eixides fora de les seues aules. "Cal estudiar molt bé el tipus d’activitats a realitzar per no desquadrar el pressupost. De fet, nosaltres ens plantejarem aquest curs deixar de fer una acampada que realitzen els centres d’acollida en el mes d’agost. Al final hem fet ajustaments que ens permeten realitzar l’acampada però reduint la despesa en activitats", especifica Segundo.
 
Atès el clar efecte positiu d’aquestes activitats extres, tots han intentat salvar-les en major o en menor mesura. Pablo recorda que "aquest tipus d’activitats serveixen també per oferir experiències que d’altra manera seria molt difícil que els menors disfrutaren a causa dels escassos recursos econòmics de què disposen. Visitar un parc aquàtic, Port Aventura, veure una pel · lícula en 3D són activitats que els menors "normalitzats" comenten en els descansos de classe i des del Centre hem tractat, amb grans esforços, d’oferir als menors alguna d’aquestes experiències pel seu caràcter vivencial i integrador ". Les retallades i el canvi en el model de finançament dels centres de menors a València ens han obligat a reconsiderar les activitats que proposem centrant-nos, amb més esforç encara, en les més bàsiques". 
 
Ajustar, repensar, limitar, però tractar per tots els mitjans de seguir donant el menor aquesta oportunitat. Els motius, ja argumentats al llarg d’aquestes línies, els sintetitza Monti posant en relleu un aspecte que per desgràcia pot passar desapercebut però que és raó de ser no només dels campaments d’estiu sinó de totes aquestes activitats extres que intenten promoure les plataformes socials. En oferir aquestes activitats "podem mostrar-los que veritablement són importants i que tenen dret a gaudir i tenir altres espais com a xiquets i xiquetes".
 

També et pot interessar …

Una casa, un altar

Para muestra, desde el piso de autonomía que la Fundación Don Bosco tiene en el Territorio de Cádiz, Michel, uno de los chicos que está en el recurso, ha creado de su altar con motivo de la celebración de María Auxiliadora.