Don Leoncio Vegas Gil, mig segle d'amor sense mesura

9 febrero 2015

S’anomena Leoncio Vegas Gil. Don Leoncio. La seva curta alçada és argument recurrent amb el qual sovint evidencia el seu bon humor, si ben els qui tenen la immensa sort de conèixer-ho, saben que és un gegant d’espiritualitat salesiana. Humà com el primer, per poc que li tractem, descobrim un cor bondadós, noble i net, alegre, enamorat de Maria Auxiliadora, sempre disposat, atent a tot moment a les necessitats dels altres. 

Com a bon salesià de Don Bosco, agrada envoltar-se de persones de totes les edats, especialment, nens i joves, entre els qui propaga diàriament Evangeli i Eucaristia. De caràcter senzill, humil i sensible, difícilment pot contenir les llàgrimes cada vegada que rep mostres d’amor i afecte per part de quants gaudeixen de la seva persona. Don Leoncio és bo. Bona persona. Bona gent. És, sobretot, salesià.

El seu ministeri sacerdotal aconsegueix mig segle. Cinquanta anys replets de prosperitat pastoral a major glòria de Déu Pare, que van tenir punt de partida en la sevillana Basílica de Maria Auxiliadora. A les nou del matí del 13 de desembre de 1964, l’Excel.lentíssim i Reverendíssim Senyor Doctor Don Carlos Pérez, Arquebisbe Salesià de Salta (Argentina), li va conferir la seva Ordenació Sacerdotal. Va cantar la seva Primera Missa Solemne el 22 de desembre a l’església parroquial de Martiago (Salamanca).

A l’hora de l’àngelus del passat 7 de febrer, la beneïda capella del preciós i familiar Oratori Festiu “Pare Torres Silva”, es va quedar petita per acollir tantes persones, famílies al complet, vingudes de diferents punts de la nostra geografia, que no van voler perdre’s aquella inoblidable Missa d’Acció de Gràcies, que Don Leoncio va compartir amb don Francisco José Pérez Camacho en la seva qualitat de representant de l’Inspector, don Antonio Fernando García Reyes, el seu actual director, germans de comunitat i salesians procedents d’altres cases. Don Santiago María Gassín Ordóñez (antic alumne de l’Oratori Festiu), avui destinat a la Universitat Pontifícia Salesiana de Roma, va enviar una emocionada i sentida salutació. Al final de la celebració, quants van assistir a la mateixa, van passar a besar les mans beneïdes de qui celebrava tan irrepetible esdeveniment.

La jornada va acabar amb un esmorzar al que van assistir un centenar de persones. A les postres, es va projectar l’àudio-visual dedicat a l’homenatjat, original de don Sergio Sánchez de *Gomar, l’enllaç del qual figura al final. Per concloure, el director titular de l’oratori, Joan José Jiménez Zarco, va pronunciar un entranyable discurs de clausura en el qual va donar gràcies a Déu per la persona de don Leoncio, a qui va demanar continués durant molts anys fent tant bé entre els membres de la comunitat educatiu-pastoral de la Casa. Com a record de la jornada, va rebre una altra mostra de gratitud i afecte materialitzada en l’artística rèplica de la torre que corona l’oratori salesià, realitzada per Joan Manuel Toro Garvín.

Don Leoncio Vegas Gil, fidel servidor de la Congregació Salesiana, ha prestat serveis a les Cases d’Utrera (1952), Sevilla-Triana (1954), Posadas (1958), Sevilla-Triana (1962), Sanlúcar La Major (1963), Utrera (1964), Sevilla-Universitat Laboral (1965), Carmona (1966), Mèrida (1967), Morón de la Frontera (1970), San José del Valle (1977), Pobla de la Calçada (1984), La Línia de la Concepció (1989), Algesires (1993), Jerez de la Frontera-Oratorio Festiu “Pare Torres Silva” (2005), on es troba destinat en l’actualitat.
 
 

També et pot interessar …