Evangeli Jn 2,1-11
Narrador: En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.
Nen 1: Mare meva; Quanta gent. Quina despesa per als nuvis!
Narrador: Sííí. En aquells temps convidaven tota la família, amics…, i les celebracions duraven diversos dies. Molta despesa.
Narrador: Veient que s’acabava el vi, la mare de Jesús li diu.
Maria: No tenen vi.
Jesús: Mare, per què m’ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora.
Maria: Feu tot el que ell us digui.
Narrador: Hi havia allí sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una d’elles tenia una cabuda de quatre a sis galledes.
Jesús: Ompliu d’aigua aquestes piques.
Narrador: Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué.
Jesús: Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.
Narrador: Ells n’hi portaren. El cap de servei tastà aquella aigua, que s’havia tornat vi. Ell no sabia d’on era, però ho sabien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos havien tret l’aigua. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu.
Cap de servei: Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris; però tu has guardat fins ara el vi millor.
Narrador: Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.
