Jesús era tan bo i llest, que la gent del seu poble se sorprenia del que deia i feia. Però desconfiaven d’ell. Pensaven que era una cosa dolenta el que els donava aquests poders, en comptes del seu Pare Déu, a qui Jesús obeïa. Jesús tenia pena que la gent del seu poble no confiés en ell.
Senyor, moltes vegades tinc enveja,
no deixa sortir els meus bons desitjos i
no em deixa donar cada vegada més amor.
Haig de comprendre i acceptar les coses bones i dolentes,
meves i de les altres persones, acceptar que els meus amics
puguin fer les coses millor que jo
perquè en mi creixi l’amor i Tu hi siguis present.
Juguem

Pinta el dibuix
