“Durant 8 mesos Don Bosco ha estat la nostra casa. En els patis i sales es van acollir més de 50.000 persones. Tots érem allà dia i nit perquè ens hi vam refugiar per trobar seguretat enmig de la barbàrie i la mort.
A l’interior menjàvem, dormíem, jugàvem i fins i tot hi havia un hospital. Fora de don Bosco se sentien les ràfegues de trets i les bombes. En tots aquests mesos de guerra no es va haver de lamentar cap mort dels qui vivíem al Centre, tot i que algunes persones que van ser atacades fora van venir a morir al dispensari de Don Bosco. Al contrari, van haver-hi naixements al Centre!. Maria Auxiliadora era a la porta amb els braços oberts!
Un moment que guardem amb orgull va ser quan vam haver de sortir al carrer un gran nombre de joves per defensar a Don Bosco de la violència i la destrucció. Un grup de bandits volien entrar armats per fer qualsevol disbarat però tots vam sortir a defensar la nostra casa a qualsevol preu. En aquest moment ens temíem el pitjor però Don Bosco era la nostra casa.
Avui el Centre Juvenil obre les seves portes i segueix acollint als joves del barri que considerem Don Bosco veritablement la nostra casa. Volem oferir durant aquest any activitats festives, esport, reflexió i seguir vivint junts els moments difícils del nostre país. Don Bosco no ens ha deixat i nosaltres no el deixarem a ell. “
