Evangeli Lc 10, 25-37
Narrador: En aquell temps, es va presentar un Mestre de la Llei i li va preguntar a Jesús per posar-lo a prova:
Mestre de la Llei: Mestre, què he de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús: Què està escrit en la Llei ?, què hi llegeixes?
Narrador: Ell va contestar:
Mestre de la Llei: «Estima el Senyor el teu Déu amb tot el cor i amb tota l’ànima i amb totes les forces i amb tot el pensament. I els altres, el proïsme, com a tu mateix «.
Jesús: Ben dit. Fes això i tindràs vida eterna.
Narrador: Però ell, volent aparèixer com a just, va preguntar a Jesús:
Mestre de la Llei: I qui són aquests altres? Qui és el meu proïsme?
Jesús: Atén el que et vaig a explicar: Baixava un home de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns lladres. Li van treure la roba, el van colpejar i van marxar, deixant-lo mig mort. Resulta que viatjava pel mateix camí un sacerdot el qual, en veure el ferit, es va desviar i va passar de llarg. Així també va arribar a aquell lloc un levita, i en veure’l, es va desviar i va passar de llarg. Però un samarità que anava de viatge va arribar on era l’home i, veient-lo, es va compadir d’ell. Es va acostar, li va curar les ferides amb vi i oli, i les hi va embenar. Després el pujà sobre la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. L’endemà, va treure dues monedes de plata i les hi va donar a l’amo de la posada i li va dir: «Tingueu cura d’ell, i el que gasti vostè de més, l’hi pagaré quan jo torni.»
Narrador: Llavors Jesús li pregunta:
Jesús: Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme del que va caure en mans dels lladres?
Mestre de la Llei: Està clar, que el que va practicar la misericòrdia amb ell.
Jesús: Doncs, ves i fes tu el mateix.
L’evangelista Lluc ha construït un relat molt bonic per donar-nos a conèixer la importància que dona Jesús al comportament que tenim amb el proïsme (totes les persones que necessiten de la nostra ajuda). Un home va ser assaltat pel camí: uns bandits el van apallissar, li van robar i el van deixar mig mort. Després van marxar. Per allí van passar persones que eren considerades bones i el van deixar moribund. Més tard va passar un samarità (els samaritans són menyspreats pels jueus perquè els consideren inferiors) que va tenir compassió de l’home ferit i acostant-se a ell, li va guarir les ferides, li va donar aigua, el va muntar sobre el seu cavall i el va portar a una posada, perquè el cuidessin fins que es refés del tot. Va pagar l’hostaler i va marxar. Amb aquesta història Jesús ens ensenya als seus amics la manera de portar-se amb els altres.
Estimat Jesús,
jo també vull ser compassiu
i ajudar els que pateixen.
Vull ser bon samarità,
que es va fer proïsme
de qui estava tirat en el camí
i necessitava una mà.
Dóna’m forces, Jesús,
per seguir ajudant
sempre a tothom.
Dame fuerzas, Jesús,
Para seguir ayudando
siempre a todos.
Juguem
Pinta el dibuix
