NARRADOR: Avui us vull explicar la història de com Jesús va curar un leprós.
NEN 1: Pel que he sentit la lepra és una malaltia molt dolenta, veritat?
NARRADOR: Sí! Tots tenien por de contagiar-se, tots els leprosos s’havien d’anar lluny de la seva família i vivien sols.
NEN 2: Quina pena. És que ningú no els estimava?
NARRADOR: Sí que els estimaven, però tenien por de contagiar-se. Escolteu, que us explico què va passar.
En aquell temps, es presentà a Jesús un leprós, s’agenollà i li digué, suplicant-lo:
LEPRÓS: Si voleu, em podeu purificar.
NEN 1: Però a Jesús… li va fer por?
JESÚS: Sí que ho vull: queda pur.
NARRADOR: A l’instant la lepra desaparegué i quedà pur..
JESÚS: Tot seguit, Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d’anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seva purificació el que Moisès havia ordenat i certificar que ja era pur.
NARRADOR: Però ell, així que se n’anà, començà de proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.
NEN 1: Però Jesús li va dir que no li ho expliqués a ningú.
NARRADOR: És veritat, però estava tan content que necessitava dir-ho a tothom.
Hi ha tantes coses que m’agradaria deixar a les teves mans.
La meva fragilitat, les meves incoherències, la meva inconstància,
la meva falta d’amor… em lliguen a la meva realitat.
Senyor, tu vols que deixi a les teves mans…
la meva vida, les meves preocupacions, els meus projectes…
tot el que sóc i tinc.
Senyor, el teu vols i jo vull…
que et manifesti i et reconegui en la meva vida,
en qui sofreix, en qui et necessita,
en els petits, en els pobres…
