NARRADOR: En aquell temps els deixebles contaven el que els havia passat pel camí, i com havien reconegut Jesús quan partia el pa. Mentre parlaven d’això, Jesús mateix es presentà enmig d’ells i els digué:
JESÚS: La pau sigui amb vosaltres!
NARRADOR: Ells, esglaiats, van creure que veien un esperit. Jesús els digué:
JESÚS: Per què us alarmeu? Per què us venen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus, soc jo mateix.
DEIXEBLE 1: Mes…., mes…., Mestre ets tu? No ets un fantasma?
JESÚS: Palpeu-me i mireu bé; els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo en tinc.
DEIXEBLE 2: És que… arribes i te’n vas tan ràpid, que sembles un fantasma!
JESÚS: I mentre deia això els ensenyava les mans i els peus.
NARRADOR: Veient-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-ho, els digué:
JESÚS: No teniu aquí res per menjar?
DEIXEBLE 1: Et quedaràs avui una mica més?
NARRADOR: Ells li donaren un tall de peix a la brasa i se’l menjà davant d’ells. Després els digué:
JESÚS: Quan encara era amb vosaltres, us havia dit que s’havia de complir tot el que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei de Moisès, i en els dels Profetes i dels Salms.
DEIXEBLE 1: Què tot l’escrit en la Llei de Moisès i en els profetes i salms sobre tu, havia de complir-se?
DEIXEBLE 2: És clar! estava escrit: el Messies patirà, ressuscitarà al tercer dia…
NARRADOR: Llavors els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures, i els digué:
JESÚS: Així diuen les Escriptures: el Messies havia de patir i de ressuscitar d’entre els morts el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis.
a saber que Tu estàs al nostre costat, que ens escoltes,
que ens atens i que vols relacionar-te amb nosaltres.
Dóna’ns Senyor la gràcia de creure en tu, sabent que Tu estàs viu.
Omple’ns de tu i inunda’ns de la teva pau i amor, Senyor.
