NARRADOR: En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble:
JESÚS: Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n’anà del país.
NEN 1: Continua explicant-nos la paràbola, a veure què ens vols dir avui.
JESÚS: Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar; a un altre el van treure a cops de pedra.
NEN 2: Que dolents. Després que els lloga la vinya, maten els criats d’aquest amo que era bo.
JESÚS: Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual.
NEN 1: Jo aniria a la policia i que els portessin a la presó.
JESÚS: Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien.
NEN 2: I què els va fer el fill… Hi va anar amb la policia? es va venjar d’ells?…
JESÚS: Noooo… Però ells, en veure’l, es digueren: «Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat.» I l’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.
NARRADOR: Quan torni l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?
NENS: Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema.
NARRADOR: I Jesús els diu:
JESÚS: No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: «La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen?
NEN 1: I això què vol dir?
JESÚS: Per això us dic que el regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar.
no has trobat l’amor, oh amo de la vinya i de la vida!
Les nostres mans no han donat fruit, ni tampoc els nostres cors perdonats.
Tot i això, vols que encara siguem els hereus de la teva vinya,
vinya estimada i cuidada cada dia per tu.
Cura, Senyor, les nostres ferides, sana els nostres cors rebels
i brillarà de nou en nosaltres la teva vinya…
