p { margin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: rgb(0, 0, 0); line-height: 120%; }p.western { font-family: «Liberation Serif»,»Times New Roman»,serif; font-size: 12pt; }p.cjk { font-family: «Droid Sans Fallback»,»Times New Roman»; font-size: 12pt; }p.ctl { font-family: «FreeSans»,»Times New Roman»; font-size: 12pt; }
Joseph Anwar, un jove catòlic de 27 anys, va haver d’abandonar clandestinament el seu país per a salvar la vida per motius religiosos. La seua germana, va ser acusada injustament de blasfèmia i roman reclosa en una presó de Pakistan com els més de 5.000 cristians perseguits que s’amunteguen en les presons del país. Joseph, fugit de Pakistan per por del radicalisme musulmà i la seua persecució contra els cristians ha aconseguit la seua condició de refugiat i, en l’actualitat, viu en un dels pisos d’emancipació que els Salesians tenen a València. Curiosament conviu amb altres quatre joves tots ells de religió musulmana. Encara que al principi va suposar un xoc fort per a ell ha pogut experimentar que ací, en aquesta casa, el fet de pertànyer a religions diverses no és un obstacle per a la convivència. Des de l’organització del pis es transmet que les diferents religions són camins diversos per a la trobada amb Déu, que solament pot ser un. Des de la seua posada en funcionament mai ha existit cap problema de convivència per motius religiosos. Se celebren, conjuntament, les festivitats més assenyalades tant dels cristians com dels musulmans.
Joseph vol recaptar ajudes per a la seua germana – sentenciada a condemna de mort – el seu cunyat – discapacitat – i els seus nebots. Està convençut que li ha sigut concedida una nova vida per a alliberar la d’uns altres, i encara que confessa sentir-se enfonsat, trau forces per a cercar eixides a la situació de la seua família i punts altres acusats de blasfèmia falsament. “Vull ser la veu dels cristians perseguits en Pakistan”, assegura. En aquest moment ser la veu passa perquè alguna organització internacional, com Amnistia Internacional o alguna similar, es fa ressò del cas per a exigir al govern pakistanés l’alliberament dels cristians injustament condemnats.
“Els salesians gràcies a aquests pisos d’Emancipació, per a majors de 18 anys, podem ajudar a joves com Joseph, que un dia a un altre passen de tenir-ho tot a no tenir gens, de ser xiquets a ser adults; d’estar acompanyats a quedar-se sense referents adults. Necessiten habitatge, treball…amb l’agreujant que, si no ho troben, poden perdre el seu permís de residència amb el que açò suposa” afig el salesià i director d’aquests pisos, Segundo García.
“Crec que Don Bosco ens diria que "estem on hem d’estar i atenem a els qui hem d’atendre. Don Bosco parlava que la familiaritat genera afecte, l’afecte confiança i la confiança és necessària en educació. Aquest projecte és una manera de trobar-nos amb ells en un ambient molt menys formal, més familiar, que ens possibilita generar una major confiança, sabent que la confiança està a la base de qualsevol procés educatiu” conclou.
La fugida
Joseph Anwar va haver d’abandonar precipitadamente el seu país natal, Pakistan, després que la seua germana i el seu marit, Shagufta Kausar i *Shafqat Emmanuel, anaren detinguts i empresonats al juliol de 2013 per enviar uns suposats missatges de mòbil blasfems contra diverses autoritats locals.
A pesar que el matrimoni va negar els càrrecs aportant proves en la seua defensa, el marit va ser durament torturat i tots dos continuen avui a la presó sentenciats a mort, mentre que els seus quatre fills, d’entre 6 i 12 anys, es troben a càrrec d’una ONG. Després de la detenció de la seua germana, Joseph va rebre també la trucada de la policia informant-li que dues hores després seria detingut per a ser interrogat. Conscient de quin seria el seu sinó –sap que la llei antiblasfemia és una excusa per a acabar amb els cristians a Pakistan–, el jove va abandonar el país clandestinament amb ajuda d’un amic sacerdot. Des de fa un any resideix a Espanya, on ha rebut asil polític. Està acollit pels salesians i cerca treball per a començar una nova vida lluny del seu país, on no sap si podrà tornar.
Fonts
Revista Misión, ‘El delito de ser cristiano’, Ángeles Conde Mir y Belén Manrique.
Periódico Catalunya Cristiana, ‘Mártires del siglo XXI en Pakistán’, Samuel Gutiérrez.
Periódico Paraula, ‘La policía me dijo que venía a por mi’, Eva Alcayde.
