ESP CAT/VAL
dissabte, 17 d'agost de 2019
Vivències del nostre viatge a Síria
Vivències del nostre viatge a Síria
- Per: Santi Domínguez
28/06/2019 - 53 Visites


 I: Créixer com Salesià.

Primera part de les idees del "Quadern de Bitàcola" de Santi Domínguez en el seu viatge a Síria, juntament amb María Alonso i Alberto López.
 
El passat mes de maig Santi Domínguez, responsable de Centres Juvenils d'Espanya, María Alonso, animadora del Centre Juvenil Maria Auxiliadora de Salamanca i Alberto López, de Misiones Salesianas van viatjar a Síria en el marc del Projecte Suriya per a conèixer de primera mà les presències dels salesians i salesianes en aquest país per tal de poder explicar-ho i sensibilitzar els joves dels Centres Juvenils d'Espanya.
 
"Acompanyats en tot moment per l'inspector salesià de l'Orient Mitjà, Don Alejandro León qui ens feia moltes vegades de traductor de l'àrab al castellà.
 
Abans d'iniciar el viatge molts hem rebut una munió de missatges d'ànim, de força, que obrís el cor davant el que sanava a viure, obrir l'esperit davant del que em trobaria.
 
A Beirut èrem rebuts per la Comunitat explicant-los com funciona el país en què treballen els salesians. Santi va tenir l'oportunitat, l'endemà de donar els Bons dies, (salutació matinal) als estudiants del "Don Bosco Tecnique": "Vaig compartir la idea, des del meu origen gallec a prop de Santiago de Compostel·la, ciutat on tothom hi va com a pelegrí. Ara jo vinc com pelegrí a la vostra terra. Amb un missatge senzill. Tot i la distància entre Espanya i el Líban i Síria volem ser germans dels centres d'aquesta terra".
 
L'entrada a Síria la vam fer en furgoneta passant els controls duaners i la seva burocràcia. "Estàvem entrant en un país que està espremut i empobrit per la guerra, encara present des de fa vuit anys i les conseqüències han provocat unes situacions devastadores en les condicions de vida de la població i que anàvem a descobrir ben aviat.
 
Primera etapa a Kafroun
 
Petita ciutat entre Alep i Damasc. Durant la guerra una de les zones més segures del país. La casa dels Salesians és gran amb espais per a trobades i convivències, la gestiona el salesià cooperador Jonnny Ghazi i la seva família fent-se càrrec de  l'oratori festiu i de les instal·lacions.
 
Com que és una zona segura hi ha molts refugiats d'altres llocs del país. "Arribant a aquest punt vam poder tenir una conversa molt rica sobre la situació política de Síria i els interessos estrangers al país, d´allò ben diferent que es viu des de dins i el que es comunica a la resta de països"
 
Direcció Alep.
 
"Allò de més sorprenent i impactant del viatge és el paisatge de desolació que es mostra davant els teus ulls. Camps cremats, pobles buits, cases destruïdes, camions i autobusos amb el trasllat de tropes a d´altres zones.
 
L'exèrcit sempre era present a cada cruïlla. Defenses militars, vehicles apartats a les cunetes ...i en arribar a Alep, polígons industrials tots buits, fàbriques derruïdes, runes per tot arreu.
 
L´any 2010 comptava amb una població d'uns 4,6 milions essent la ciutat més poblada del país, deixant en segon lloc a Damasc, la capital. Actualment es troba pràcticament tota devastada i enrunada a conseqüència de la Guerra Civil i el terrorisme.
 
Segona etapa: Alep.
 
Santi explica que van ser rebuts a la casa salesiana amb senzillesa i alegria. Els hi mostraren totes les activitats que es realitzaven i van tenir l'oportunitat de ser convidats al casament d'un salesià cooperador "com un moment de bombolla, descans, fora de les preocupacions quotidianes que com deien els salesians són moments importants per a trobar-nos icelebrar que la vida és més important que la mort".
 
"L'endemà vam visitar la ciutat. Per on anàvem podíem veure l'horror d'una guerra, els efectes de crueltat de les bombes, els signes de les bales. El cor s´encongeix i et preguntes fins on pot arribar l'home."
 
"Ens trobàvem amb molts joves, amb les seves famílies, i viure la intensa experiència de poder escoltar, de compartir i de dialogar, per mitjà de les traduccions adients.
 
A hores d'ara, les persones tenen encara més necessitat de parlar, de desfogar-se i d'algú que estigui disponible a escoltar-lo i a compartir tantes històries de patiment. L'escolta és un signe de proximitat, de suport moral i espiritual. Aquesta experiència m'ha fet créixer profundament com a Salesià.
 
Amb tant sofriment, destrucció i mort, he pogut constatar com el desig de viure, d'alegrar-i d'esperar és sempre més fort i això m'ha omplert també d'alegria. La gent té la necessitat i el desig de jugar, dansar, cantar, resar tot i que les dramàtiques circumstàncies els porten a preguntar-se: "On és Déu? Per què Déu permet tot això? ¿No n'hi ha prou tota aquesta sang, tota aquesta destrucció? Fins quan encara? Prou! Que això acabi ja!
 
Molts estan cansats, destrossats a nivell moral, espiritual i material. Totes les famílies, a més de la tragèdia de la destrucció, de la mort, viuen el drama de l'emigració, ** (?) de la recerca d'una vida millor fora de Síria.
 
Les famílies es disgreguen i es divideixen posteriorment. Aquells que s´en van han d´afrontar viatges, trajectes, perillosos i destinacions incertes, aquells que es queden pateixen l'absència d'aquestes persones que marxen i la preocupació de la seva sort
 
Adjunts
Escribe un comentario
Últimes Notícies

52 directors participen en un curs de formació a Santiago de Compostel·la
8

ago

José Miguel Pérez, José Ropero, Javi Alcedo i Pedro Porto a les cases salesianes de Godelleta i Sanl ...
7

ago

Un dels monuments romans paleocristians més visitats, atesos pels salesians des de 1930.
6

ago

El Rector Major, don Ángel Fernández Artime, passa dos dies amb ells.
 
Notícies Opinió

ver más
 

Dosatic S.L. © 2019
Site desenvolupat per DYNAMO 3.5

Política de Privacitat