ESP CAT/VAL
dissabte, 17 d'agost de 2019
Sacrifici. Sacri... què?
Sacrifici. Sacri... què?
- Per: Mateo del Blanco.
14/04/2019 - 89 Visites


Després d'haver-li deixat anar un bon rotllo a un alumne mandrós sobre el compliment del deure i les seves responsabilitats com a estudiant, li vaig dir que, allò que ell necessitava, era més sacrifici.

Llavors ell va posar una cara d'estranyesa i va dir: “sacri…, què?”, o sigui, que ni tan sols li sonava la paraula. I és que hi ha paraules que en l'educació dels nostres temps sentíem un dia sí i un altre també i avui a penes s'usen i als nois els sonen com a rareses, alguna cosa així com quelcom de l'Edat mitjana, per no anar més enrere.

Potser perquè en la nostra societat del benestar hi ha molts que pensen que el “estar bé sempre”, no sofrir, no atabalar-se, no esforçar-se sigui un objectiu, i que les coses ens caiguin del cel. Una apreciació que està renyida amb la realitat d'una societat competitiva on, generalment, té èxit el millor, o el que està més preparat, o el que més s'ha sacrificat, en definitiva. Quan veiem a alguns dels nostres esportistes famosos, que triomfen a Europa i en el món, Rafa Nadal, Carolina Marín, Javier Fernández, als quals molts dels nostres nens i joves, els agradaria imitar, jo crec que no pensen en tot el que hi ha darrere d'esforç, de sacrifici, de tenacitat, de centenars d'hores d'entrenament, d'absència de la família, de solitud i llàgrimes en hotels pel món sencer.

S'entén que el sacrifici és un camí per a arribar a una meta. No significa ser masoquista, és a dir que a un li agradi sofrir per sofrir. Privar-se o rebutjar voluntàriament certes activitats per a aconseguir un objectiu no és una decisió fàcil; dir que no a l'oci, a les sortides amb amics, al descans a les tardes per a, en canvi, estudiar i perfeccionar-se en una determinada disciplina, és difícil per als nostres nens i joves, i no sé si són molts els que semblen estar disposats a fer-ho. Si volem que aconsegueixin els objectius que es vagin marcant en la vida, no queda més remei que educar-los en l'esforç i el sacrifici o sigui, que s'imposin les accions per a aconseguir merèixer alguna cosa o per a beneficiar a algú”. “Que no passin el que jo vaig passar, ni sofreixin el que jo vaig sofrir”, és un parany en l'han caigut i cauen molts pares actuals per a no exigir als seus fills esforç i sacrifici.

Els cristians tenim una motivació especial, allò que Jesús ens diu en l'Evangeli: “Qui vulgui seguir-me, que es negui a si mateix, carregui amb la seva creu cada dia i es vingui amb mi. Doncs qui vulgui salvar la seva vida la perdrà; però qui perdi la seva vida per la meva causa la salvarà”.
Doncs això, a sacrificar-se per alguna cosa que valgui la pena. En la seva consecució es troba una alegria i satisfacció que ningú no ens podrà arrabassar.

 

Adjunts
Escribe un comentario
Últimes Notícies

52 directors participen en un curs de formació a Santiago de Compostel·la
8

ago

José Miguel Pérez, José Ropero, Javi Alcedo i Pedro Porto a les cases salesianes de Godelleta i Sanl ...
7

ago

Un dels monuments romans paleocristians més visitats, atesos pels salesians des de 1930.
6

ago

El Rector Major, don Ángel Fernández Artime, passa dos dies amb ells.
 
Notícies Opinió

ver más
 

Dosatic S.L. © 2019
Site desenvolupat per DYNAMO 3.5

Política de Privacitat