ESP CAT/VAL
dissabte, 17 d'agost de 2019
Està en crisi ser voluntari?
Està en crisi ser voluntari?
- Per: Santi Domínguez Fernández
24/01/2019 - 132 Visites


L´altre dia en un mitjà de comunicació nacional em feien aquesta pregunta, tot interessant-se pels animadors i animadores dels nostres centres juvenils. Pregunta que he escoltat molt sovint en diferents  reunions i trobades.

El voluntariat és un fenomen d'una importància vital avui en dia, un moviment arrelat i molt estès. Però també es tracta d'un moviment plural, viu i que deu estar en evolució constant.
 
El perfil del nostre voluntari o voluntària ha anat canviant. Més joves d'edat, menys durada, menys militància, una motivació i compromís més feble i inconstant, més activitat i menys projecte.
Cal que les persones voluntàries siguin les primeres convençudes de la importància de l'acció social voluntària, i siguin les primeres en assabentar-se i donar raó del que fan, des d'on, per a qui i perquè ho fan.
 
Partim de la realitat que, en el context actual del voluntariat, hi ha certs elements als quals nosaltres donem una vital importància, però que cada vegada costa més mantenir-los. Nosaltres seguim apostant per un voluntariat conscienciat, que superi d´altres estils de voluntariat més "lights”, sense cap incidència en la seva vida creient, personal o social.
 
La participació social i el voluntariat no són fenòmens nous. Des de sempre han existit moviments que han intentat donar resposta a necessitats pròpies i alienes, públiques i privades, i que s'han caracteritzat per dinamitzar una ciutadania activa i plural.
 
Així, el voluntariat ha experimentat en aquests darrers anys un desenvolupament constant tant quantitatiu com qualitatiu, amb la seva repercussió social cada vegada més gran. Per això és un fenomen ampli, heterogeni i complex.
 
Fruit d'això és que en els darrers anys les organitzacions de voluntariat s'han trobat en front d´una realitat que les està obligant a replantejar tendències i comportaments que ja venien desenvolupant. I és ara quan toca reconèixer aquestes noves formes i accions de voluntariat, i adaptar-se a les mateixes.
 
Actualment noves formes de voluntariat, com el plurivoluntariat, el cibervoluntariat, la dedicació puntual, el voluntariat com a sortida laboral, la manca de "militància" en el sentit tradicional, el voluntariat corporatiu, etc. són els desafiaments als quals les entitats de i amb voluntariat han de enfrontar-se.
 
En l'actualitat, la participació està arribant cap a un model de col·laboració social, més basat en la pròpia realització personal i que, tanmateix és fruit de l'ètica de la responsabilitat particular dels ciutadans.
 
Aquesta responsabilitat es tradueix, segons Natxo Arnáiz, de la Fundació EDE, en una participació parcial en un projecte, amb una dedicació i implicació molt més puntuals i més centrades en les tasques concretes, sent clau l'atractiu de l'activitat a realitzar, per damunt els objectius i ideals purs i durs.
 
No es vol, en general, assumir el pes de gestionar un projecte, sinó trobar una entitat (atractiva, gran i amb prestigi si és possible) en la qual poder-hi canalitzar la seva responsabilitat social.
 
Quan pensem en els animadors, voluntaris dels nostres centres, alguns pensen de manera immediata que són aquells que exerceixen "funcions" com a organitzadors d'activitats, guies de grups, de programes i de projectes, de campaments i activitats de lleure.
 
A vegades ens pot donar la sensació generalitzada que ja hi ha prou qualitats de comunicació i organització, esperit jove, iniciativa, entusiasme, cordialitat, decisió, interès pels nens i joves per a començar en les nostres tasques d'animació, i no obstant això, el temps i la realitat s'encarreguen de fer aflorar dificultats, límits, matisos .... Potser perquè l'animació s'entén moltes vegades com un simple quefer, un "hobby" que s'assumeix quan a un "li sobra temps" quan és jove i es deixa, quan apareixen altres interessos més forts. No seria un camí per als nostres centres juvenils.
 
L'animació, el compromís, es fonamenten en motivacions de gran calat humà, social, de fe (si un és creient). Tots som conscients que no n'hi ha prou la bona voluntat.
 
Jo crec que el voluntariat no està en crisi. Més aviat potser som nosaltres i les nostres entitats que estem en crisi. Ras i curt: Tot un repte de creixement.
Adjunts
Escribe un comentario
Últimes Notícies

52 directors participen en un curs de formació a Santiago de Compostel·la
8

ago

José Miguel Pérez, José Ropero, Javi Alcedo i Pedro Porto a les cases salesianes de Godelleta i Sanl ...
7

ago

Un dels monuments romans paleocristians més visitats, atesos pels salesians des de 1930.
6

ago

El Rector Major, don Ángel Fernández Artime, passa dos dies amb ells.
 
Notícies Opinió

ver más
 

Dosatic S.L. © 2019
Site desenvolupat per DYNAMO 3.5

Política de Privacitat