VIURE A FONS | CICLE C – XXX DIUMENGE DE DURANT L’ANY

17 octubre 2022

LC 18, 9-14

En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos i tenien per no res a tots els altres: «Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l’altre cobrador d’impostos. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: «Déu meu, us dono gràcies perquè no sóc com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest cobrador d’impostos. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos.» Però el cobrador d’impostos, que s’havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: «Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador.» Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva i l’altre no; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.»

És difícil tenir total i permanentment actituds del fariseu o del publicà. Tots i totes potencialment tenim les capacitats pures del fariseu o del publicà. Important serà saber reconèixer, admetre i si cal rectificar les nostres actituds.


– En quin punt estem de la polaritat humilitat-enaltiment?


– On vull estar? Què he de rectificar?


– Com ho penso fer? Ho poso per escrit…

Del Salm 33

Beneiré el Senyor en tot moment,

tindré sempre als llavis la seva lloança.

La meva ànima es gloria en el Senyor;

  se n’alegraran els humils quan ho sentin.

Com créixer?
Jorge Bucay

Un rei va anar al seu jardí i va descobrir que els seus arbres, arbustos i flors s’estaven morint.
El Roure li va dir que es moria perquè no podia ser tan alt com el Pi. Mirant al Pi, el va trobar decaigut perquè no podia donar raïms com la Vinya. I la Vinya es moria perquè no podia florir com la Rosa.
La Rosa plorava perquè no podia ser alta i sòlida com el Roure. Però, aleshores, va trobar una maduixera florint i més fresca que mai.
El rei li va preguntar:
– Com és que creixes saludable enmig d’aquest jardí tan esquifit i ombrívol?
No ho sé. Potser és perquè sempre vaig suposar que quan em vas plantar, volies maduixes. Si haguessis volgut un Roure o una Rosa, també els hauries plantat. Llavors em vaig dir a mi mateixa: «Intentaré ser maduixa de la millor manera que pugui».