MC 4,35-40
Un dia, cap al tard, Jesús diu als deixebles: «Passem a l’altra riba.» Deixaren, doncs, la gent, i se l’endugueren en la mateixa barca on es trobava. Vora d’ells seguien també altres barques. Mentrestant s’aixecà un temporal de vent tan fort que les onades queien sobre la barca i s’anava omplint. Jesús era a popa, dormint amb el cap reclinat en un coixí. Ells el criden i li diuen: «Mestre, no veieu que ens enfonsem?» Jesús es desvetllà, renyà el vent i digué a l’aigua: «Calla i estigues quieta.» El vent amainà i seguí una gran bonança. Després els digué: «Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?» Ells, plens de gran respecte, es preguntaven l’un a l’altre: «Qui deu ser aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?»
Aquest passatge de l’evangeli ens mostra una vegada més el diàleg que Jesús té amb el seus seguidors i és la invitació a la confiança total amb el Déu en que creiem.
No és fàcil viure els esdeveniments, les relacions, les responsabilitats… amb aquella confiança que, sigui el que sigui el que vivim, tot té un sentit. Sovint assalta als nostres ulls i sentiments el buidament i nuesa de confiar en Déu. Des d’aquella seguretat que és una oportunitat de creixement, des del do de la fe, en definitiva, de confiança en Déu.
Molts cops sentim dolor, ens fem interrogants, podem pensar els perquè i optar per una actitud més dèbil que ens aboca a la por, a l’exigència, a l’enuig, a la passivitat. Altres vegades podem esponjar-nos, alliberar-nos, alleugerir-nos.
– Recordem i revivim mentalment la imatge d’un nadó en braços del seu pare o mare, tranquil·lament, plàcidament… amb aquella relaxació del bebè atès i estimat.
– I ara, intentem recordar alguna ocasió que hem sigut el bebè en braços del nostre pare-mare del cel.
– Des de la vivència… ¿Què sento?
Reflexions a partir del salm 106
Alguna vegada t’has assegut per allí i de cop i volta sents desitjos de fer alguna cosa agradable per algú a qui li tens afecte?
AQUEST ÉS DÉU… que et parla a través de l’Esperit Sant.
Alguna vegada t’has sentit derrotat i ningú sembla estar al voltant teu per a parlar-te?
AQUEST ÉS DÉU… Ell vol parlar amb tu.
Alguna vegada has estat pensant en alguna persona que estimes i que fa temps no veus, i de cop i volta te la trobes o reps una trucada d’ella?
AQUEST ÉS DÉU… no existeix la coincidència.
Alguna vegada has rebut alguna cosa meravellosa que ni tan sols vas demanar?
AQUEST ÉS DÉU… que coneix els secrets del teu cor.
Alguna vegada has estat en una situació problemàtica i no tenies indicis de com s’anava a resoldre i de sobte tot queda resolt sense adonar-te?
AQUEST ÉS DÉU… que pren els nostres problemes en les seves mans i els dóna solució.
Alguna vegada has sentit una immensa tristesa en l’ànima i l’endemà la tristesa ha passat?
AQUEST ÉS DÉU… que et va acaronar i et va dir paraules dolces.
Alguna vegada t’has sentit molt cansat, al punt de voler morir i de sobte un dia sents que tens la suficient força per a continuar?
AQUEST ÉS DÉU… que et va carregar en els seus braços per donar-te descans.
Tot és tan senzill com…. POSAR-SE EN MANS DE DÉU.
“Enaltim el Senyor per l’amor que ens va mostrant en la quotidianitat, per quelcom bo que hi ha en Ell i en totes les persones que ens envolten”.
“Todo va a ir bien”
Lletra i cançó: Luis Guitarra
https://www.youtube.com/watch?v=bW-RueoIrLs
Mientras haya un horizonte en esta tierra,
mientras no pierdas las ganas de reír,
mientras brille en nuestro cielo alguna estrella,
no te rindas, no te canses de vivir.
Todo va a ir bien, todo va a ir bien,
todo, todo, todo, todo va a ir bien.
Mientras haya quien denuncie en las aceras,
la injusticia, las promesas sin cumplir.
mientras quede algún peldaño en tu escalera,
no te pares, no lo dejes sin subir.
Mientras siga amaneciendo en cada aldea,
mientras falte una canción por escribir,
mientras sientas que aún te merece la pena,
no te calles, no te quedes sin decir.
Todo va a ir bien, todo va a ir bien,
todo, todo, todo, todo, va a ir bien.
Todo va a ir bien, todo va a ir bien,
de algún modo sé que todo, todo va a ir bien.
Hay ventanas en mitad de mi ciudad,
hay palabras en el aire que nos hacen confiar,
y certezas que nos dan la libertad,
que nos hablan de utopías que contagian valentía,
que nos muestran un camino por andar.
Todo va a ir bien, todo va a ir bien,
todo, todo, todo, todo, va a ir bien.
Todo va a ir bien, todo va a ir bien,
de algún modo sé que todo, todo va a ir bien. (Bis).
