VIURE A FONS | CICLE B – IV DIUMENGE D’ADVENT

18 diciembre 2023

Lc 1,26-38

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser, això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.» I l’àngel es va retirar.

Novament tenim com a protagonista i model de la lectura d’avui a Joan Baptista, avui el veiem contestant les preguntes davant les autoritats religioses del seu temps. Davant la insistència d’aquests la seva resposta continua sent clara i consistent, ell no és el Messies esperat, sinó la veu que anuncia la seva arribada. Ell no és la llum, sinó testimoni de la llum. Ell ha vingut a preparar el camí del Messies. Joan és honest, no es presenta com un entès, com aquell que té la solució per a tot. El que fa es adreçar tothom vers Jesús.
Tal com va fer Joan, nosaltres tampoc ens hem de considerar la llum del món, nosaltres som llum, a nosaltres se’ns encarrega ser testimonis de la llum enmig de la foscor, enmig del desert, enmig d’un món que no veu o no vol veure, un món molts cops desconcertat i que va a les palpentes.

Certament, que avui també es pot dir amb tota claredat, «enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu», o aquell que no voleu conèixer, perquè la nostra societat no sap reconèixer els signes de la presència del Salvador en la nostra història.

Els cristians cal que siguem testimonis de Crist en la nostra història, no ens hem de deixar “domesticar” ni pels poderosos ni per les modes ni per les estadístiques ni els percentatges, hem de donar testimoni d’allò que vol Crist, anunciar el seu missatge, i si cal, denunciar el que és contrari als drets humans i al projecte salvador de Déu.

Del Salm 88

Senyor,
feliç el poble que t’aclama:
caminarà a la llum de la teva mirada,
celebrarà el teu nom tot el dia,
es gloriarà de la teva bondat.

De tu ve la glòria del nostre poder;
perquè ens estimes, podem alçar el front.
Protegeix-nos sempre, Senyor!

Adolfo Pérez Esquivel, argentí, i torturat, premi Nobel de la Pau, ens ofereix un text per meditar:

“Per mi és essencial de posseir la serenor interior de la pregària, per a escoltar el silenci de Déu que ens parla en la nostra vida personal i a través de la història del nostre temps, de la força de l’amor. És a causa d’aquesta fe en Crist i en els homes que podem aportar la nostra humil participació a la construcció d’un món més just i més humà. Tinc interès a dir-ho amb força: aquest món és possible.»