VIURE A FONS | CICLE A – XXXII DIUMENGE DE DURANT L’ANY

7 noviembre 2023

LC 21, 5-19

En aquell temps, alguns parlaven del temple, fent notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué: «Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra.» Llavors li preguntaren: «Mestre, quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?» Jesús respongué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s’apropiaran el meu nom. Diran: «Sóc jo», i també: «Ja arriba el moment.» Deixeu-los estar; no hi aneu, amb ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida.» Després els deia: «Una nació prendrà les armes contra una altra, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d’amenaça. Però abans de tot això se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida.»

Jesús anuncia la destrucció del temple de Jerusalem i les batalles i signes que la precediran. El temple era, per als jueus, el símbol de la relació de Déu amb el poble d’Israel, però Jesús avisa que el fi del Temple no significa la fi del món ni que s’acabi l’Aliança de Déu amb la humanitat.
Aquesta Aliança necessita el testimoni dels deixebles que hauran de continuar la missió de Jesús i anunciar la Bona Notícia a tots els pobles. Fent-ho, trobaran persecucions, però la invitació és a mantenir-se ferms.
Final d’any litúrgic. Preparació d’un Advent Nou:
Quins elements de la teva religiositat cal destruir perquè pertanyen a un estil no-cristià?
La teva manera de viure, prepara el camí del Senyor que arriba?
Com vius l’Aliança amb el Déu de Jesucrist?
Desvetlla’ns Senyor

Desvetlla, Senyor, els nostres cors,
que s’han adormit en les coses
i ja no tenen força per a estimar.
Desvetlla, Senyor, la nostra il·lusió,
que se ha apagat en il·lusions fugisseres.

Desvetlla, Senyor, la set que tenim de Tu,
perquè massa sovint bevem aigües amargues
Desvetlla, Senyor, la fam que tenim de Tu,
perquè les nostres menges ens deixen buits.
Desvetlla, Senyor, el nostre desig de felicitat
perquè ens perdem en diversions caduques.
Desvetlla, Senyor, el nostre silenci buit,
perquè necessitem paraules de vida per a viure.

Desvetlla, Senyor, tot el nostre ésser,
perquè hi ha camins que sols es fan
amb els ulls obert per a reconèixer-te

Com créixer?
Jorge Bucay

Un rei va anar al seu jardí i va descobrir que els seus arbres, arbustos i flors s’estaven morint.
El Roure li va dir que es moria perquè no podia ser tan alt com el Pi. Mirant al Pi, el va trobar decaigut perquè no podia donar raïms com la Vinya. I la Vinya es moria perquè no podia florir com la Rosa.
La Rosa plorava perquè no podia ser alta i sòlida com el Roure. Però, aleshores, va trobar una maduixera florint i més fresca que mai.
El rei li va preguntar:
– Com és que creixes saludable enmig d’aquest jardí tan esquifit i ombrívol?
No ho sé. Potser és perquè sempre vaig suposar que quan em vas plantar, volies maduixes. Si haguessis volgut un Roure o una Rosa, també els hauries plantat. Llavors em vaig dir a mi mateixa: «Intentaré ser maduixera de la millor manera que pugui».