En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Què us en sembla? Un home que tenia dos fills va dir al primer: “Fill meu, vés a treballar a la vinya, avui.” Ell respongué: “No hi vull anar.” Però després se’n penedí i hi anà. El pare digué això mateix al segon i aquest li respongué: “Hi vaig de seguida, pare.” Però no hi anà. Quin d’aquests dos va fer el que el pare volia?» Li responen: «El primer.» Jesús els diu: «Us dic amb tota veritat que els publicans i les dones de mala vida us passen al davant cap al regne de Déu, perquè ha vingut Joan amb la missió d’ensenyar-vos un bon camí, però vosaltres no l’heu cregut, mentre que els publicans i les dones de mala vida sí que l’han cregut. I vosaltres, ni després de veure això, encara no us en penediu ni voleu creure’l.»
La seva és una espera activa. La persona no perd mai la seva dignitat. Encara que amb un context advers, intenten sortir del cercle de la marginació on es troben i agraeixen qualsevol ajuda. Reconeixen els dons que reben. I actuen. Denuncien i volen canviar la seva situació.
I nosaltres, ens creiem els més dignes per entrar en el Regne? Com mirem a aquells que ens demanen ajuda al metro, al carrer? Els jutgem? O donem gràcies a Déu pel nostre benestar? Encara ens queda molt per aprendre!
Demanem al Pare la senzillesa de vida per veure quantes coses ens sobren a la nostra vida.
A tu, Senyor, elevo la meva ànima.
Fes que conegui, Senyor, les teves rutes,
ensenya’m els teus camins.
Encamina’m amb la teva veritat, instrueix-me,
perquè tu ets el Déu que em salves.
A cada moment espero en tu.
Comprovem si és cert que l’estimem,
mirem-nos per dins una mica.
Hi ha coses penjades que a ell li fan mal
freguem el terra i obrim les portes!
Esborrem els noms de la llista negra,
posem els enemics damunt del prestatge,
invitem-los a un plat de sopa.
Toquem les flautes dels ximples, dels senzills.
Que Déu es trobi a gust si baixa.
Gloria Fuertes
