Mt 16, 21-27
En aquell temps, Jesús començà a deixar entendre als deixebles que havia d’anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: «De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!» Però Jesús es girà i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes.» Llavors Jesús digué als deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà. Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què podria pagar l’home per rescatar la seva vida? Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres.»
On està en aquests moments la creu de la meva vida?
Sóc capaç de seguir endavant malgrat aquest dolor concret que m’afecta?
Ho poso tot en mans de Déu, li ho presento perquè m’acompanyi?
Del Salm 62
Tu ets el meu Déu, Senyor; a l’alba et cerco.
Per tu es desviu el meu cor.
L’amor que em tens és un regal,
és millor que la vida.
Por las noches, te recuerdo y pienso en ti,
perquè Tú me ayudas cada día,
i sóc feliç sota la teva protecció.
Més que l’aire que respiro,
jo et necessito a Tu,
com la terra eixuta, assedegada, sense aigua,
com l’abella cerca les flors
com el riu que corre cap al mar.
Els meus llavis sempre et lloraran, Senyor.
Maleïda sigui la creu
que carreguem sense amor
com una fatal herència.
Maleïda sigui la creu
que carreguem sobre les espatlles
dels germans petits.
Maleïda sigui la creu
que no trenquem a cops
de llibertat solidària,
despullats per al lliurament,
rebels contra la mort.
Maleïda sigui la creu
que exhibeixen els opressors
en les parets del banc,
darrere del tron impassible,
en el blasó de les armes,
sobre l’escot del luxe,
davant els ulls de la por.
Maleïda sigui la creu
que el poder clava en el Poble,
potser en nom de Déu.
Maleïda sigui la creu
que l’Església justifica
– potser en nom de Crist-
quan hauria de cremar-la
en flames de profecia.
Maleïda sigui la creu
que no pugui ser La Creu!
Pere Casaldàliga
