Mt 24,37-44
En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Quan vindrà el Fill de l’home passarà com en temps de Noè. Els dies abans del diluvi tothom continuava menjant i bevent i casant-se, fins que Noè hagué entrat a l’arca. No s’havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi i se’ls endugué tots. Igual passarà en l’adveniment del Fill de l’home. Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp, potser l’un fóra pres i l’altre deixat; si hi hagués dues dones molent plegades, potser l’una fóra presa i l’altra deixada. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora de la nit que el lladre vindria, no s’hauria adormit ni hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.»
En aquest evangeli del primer diumenge d’advent se’ns convida a estar preparats, mantenir-nos alerta. I ho fa amb dues comparacions molt senzilles. Una treta de l’AT (en temps de Noé, molts no varen estar atents al que passava al seu voltant i van ser sepultats per les aigües. L’altre, presa de la vida quotidiana. El lladre pot entrar a casa nostre quan menys ho esperem. L’Advent convida a esperar, però amb una espera atenta. No esperem un naixement que ja va succeir. El que esperem i treballem per aconseguir és la vinguda de Déu a les nostres vides avui. Així se’ns convida a mantenir-nos desperts, a estar vigilants, a saber-lo descobrir i acollir-lo en el nostre món. Les lectures ens conviden a viure en la “llum” encara que sigui de nit. El que sempre està preparat és el que pot esperar amb confiança els esdeveniments, la confiança que dóna el sentir-nos estimats per aquell que és llum i ve a trobar-nos.
Esperem veritablement a algú?
O fem veure que esperem per què és el que toca?
Què trobarà Jesús en nosaltres durant aquest Advent? I els altres?
Volem mantenir-nos desperts i vetllant,
perquè ens portes la llum més clara,
la pau més profunda
i l’alegria més veritable.
Vine, Senyor Jesús!
VINE, SENYOR JESÚS!
Desperts a Mitjanit
A qualsevol treball pel Regne, tenim l’assignatura pendent de discernir quan toca estar actius i diligents en les tasques, i quan pacients i passius; quan és temps d’estar presents i quan els altres ens agrairien que sortíssim del mig; quan la situació requereix estar vigilants i intervenir, i quan l’únic que podem fer és “posar-nos a dormir”; quan toca analitzar i detectar causes i quan encaixar incapacitats i ignoràncies, i reconèixer que no ho sabem tot i que hi ha molts “per quès i coms” que se’ns escapen. Per aprovar aquesta assignatura, hauríem de fer el que estigui en les nostres mans, i després quedar-nos tranquils, sabent que el procés que Déu mateix ha posat en marxa, farà que la llavor continuï creixent durant tota la nit, mentre nosaltres dormim.
Dolores Aleixandre, rscj
