Per Salesians Comunicació
«En nom del Sant Pare, el papa Francesc, agraeixo profundament als Fills de Don Bosco pel seu ministeri pastoral i espiritual en aquest Temple del Tibidabo, per les oracions que ofereixen per les intencions del Sant Pare per a l’Església Universal. Amb tot el meu afecte, oracions «, recollia en la seva dedicatòria després de la trobada amb la comunitat salesiana.
Precisament, una de les funcions bàsiques dels nuncis és ser portadors de la paraula i de la proximitat afectuosa del successor de Pere, fent present la seva paternal sol·licitud i estrenyent també els vincles espirituals i jurídics entre el Bisbe de Roma, Sa Santedat Francesc, i les esglésies particulars repartides pel món.
La visita del Nunci Apostòlic contribuirà a enriquir la vida cristiana i els vincles de fe, amor i esperança entre comunitats en què es troba inserit el model de Sant Joan Bosco.
La idea de construir un temple a la part alta de la muntanya del Tibidabo va sorgir a la fi de segle XIX davant els rumors sobre la construcció d’un temple protestant i un hotel-casino, davant la qual cosa una «Junta de Cavallers Catòlics »va adquirir la propietat del terreny, que va cedir el 1886 al sacerdot italià Joan Bosco (canonitzat el 1934). Bosco estava llavors de visita a Barcelona convidat per Dorotea de Chopitea, gran mecenes i promotora del projecte. Va sorgir llavors la idea de fer un temple dedicat al Sagrat Cor de Jesús, una advocació de moda per aquell temps gràcies a l’impuls del Papa Lleó XIII, seguint la línia del temple construït a Roma pel propi Bosco (Sacro Cuore di Gesù), així com del famós Sacré-Cœur de París i altres esglésies homònimes franceses, com les de Lió i Marsella.
El 1886 es va construir una ermita neogòtica, inaugurada el 3 de juliol, promoguda pels salesians, la congregació fundada per Bosco. Dos anys més tard, amb motiu de la visita de la reina Maria Cristina a la muntanya en el si dels actes de celebració de l’Exposició Universal, es va urbanitzar la carretera de Vallvidrera i es va construir a la banda de l’ermita un pavelló d’inspiració mudèjar , que servia de mirador, posteriorment enderrocat.
El projecte de construcció del temple va sofrir un important retard per l’aparició d’un nou projecte per construir un observatori astronòmic al cim del Tibidabo, que finalment es va fer en un turó pròxim (Observatori Fabra).
Finalment, el 28 de desembre de 1902 es va col·locar la primera pedra en un acte presidit pel bisbe de Barcelona, Salvador Casañas i Pagès, qui en el seu discurs va demanar una almoina per al «nou Montmartre de Barcelona» -en al·lusió al famós turó parisenc on s’ubica el Sacré-Cœur-. Les obres es van perllongar fins a 1961 i van ser finalitzades per Josep Maria Sagnier, fill de l’artífex del projecte, Enric Sagnier.
Enric Sagnier va ser un autor prolífic, possiblement l’arquitecte amb major nombre de construccions a la Ciutat Comtal, prop de 300 edificis documentats. D’estil eclèctic, amb una certa tendència classicista, va estar proper al modernisme de moda a l’època a la capital catalana, però interpretant-lo d’una manera sòbria i funcional. La seva principal font d’inspiració va ser l’arquitectura medieval, sobretot romànica i gòtica.
En el XXII Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Madrid el 1911 el Sagrat Cor de Tibidabo va ser nomenat Temple Nacional Expiatori d’Espanya. El 29 d’octubre de 1961 el temple va rebre el títol de basílica menor, atorgat pel papa Joan XXIII.
