En el matí de dissabte 11 de setembre va tenir lloc la primera professió com a religiós de Daniel Sánchez Sabuco a Salesians Elx.
La celebració va estar presidida per Ángel Asurmendi, provincial de la Inspectoria salesiana Maria Auxiliadora, i va comptar amb la participació de salesians, familiars, companys i amics que han compartit el seu camí vocacional i que van acompanyar el jove salesià en aquest moment tan significatiu en la seva vida i en el de tota la comunitat salesiana .
Lliurament al Senyor en la Congregació Salesiana
El ritual de la Professió religiosa va estar compost per diversos moments significatius. En primer lloc, Daniel va dialogar amb l’inspector sobre el compromís que vol tirar endavant amb la seva vida com a salesià. Després, tota l’assemblea va acompanyar Daniel demanant a Déu que l’ajudi a tirar endavant aquest compromís. Després de la lectura de la fórmula de la professió, i l’acollida de Daniel amb l’abraçada fraterna de l’Inspector, va rebre la medalla signe de la seva consagració, el llibre de les Constitucions Salesianes i la carta d’identitat de la Família Salesiana.
Un altre moment emotiu va ser quan es va recordar com Don Bosco va confiar la Congregació Salesiana a Maria, per aquest motiu Daniel va fer una ofrena floral als peus de Maria Auxiliadora.
«Romangueu en el meu amor»
En l’homilia, el Provincial va començar fent referència al sentit de l’Evangeli des del «Estigueu en mi i jo en vosaltres». Ángel Asurmendi va posar l’accent en la importància de donar fruit des de l’amor i el lliurament pels altres a partir de la crida. «Déu ens estima pel que Ell és. Amor. Daniel, en aquest dia de la teva primera professió, et trobes davant de la seva crida. Déu ha pensat en tu. No ets fruit d’una casualitat. Vol que siguis instrument per als altres. vol comptar amb tu i és un dia per donar gràcies «, va explicar Asurmendi per centrar-se en la plenitud d’aquest lliurament.
«Només coneix l’alegria el que sap regalar-la. Això va en el nostre Carisma i no es pot viure d’esquena al món. Poques coses hi ha més grans i evangèliques que consolar el sofriment de les persones amb ella. Avui et compromets a això», afegia sobre la professió religiosa com a signe de la trobada d’amor entre el Senyor que crida i el deixeble que respon lliurant-se totalment a Ell i als germans, com es recull en les Constitucions Salesianes.
A l’acabar la celebració, Daniel va realitzar una breu acció de gràcies en la qual va afirmar tenir clara la seva missió «com a signe i portador de l’amor de Déu als joves, especialment als més necessitats». Va agrair a tantes persones que l’han acompanyat en aquest camí, recordant a cada salesià, amic, familiar o professor que li havia ajudat en aquest temps previ de discerniment, tenint un especial record per als joves de les presències salesianes d’Elx, Sevilla-Bartolomé Blanco i Genzano di Roma.
Després de la primera professió, continua el seu camí formatiu en la comunitat salesiana del postnoviciat de Granada on, durant tres anys, compaginarà estudis de Filosofia amb altres de salesianitat i pràctiques pastorals.
