La vida d’aquesta religiosa salesiana missionera havia fet de la selva amazònica de l’Equador “la pàtria del cor”. Des de la trobada amb l’esperit de Don Bosco, quan, als deu anys descobreix el Butlletí Salesià, que li va donar la seua mestra d’escola primària, i on llegeix sobre les missions, fins a la seua mort el 25 d’agost de 1969 en accident aeri, quan l’avió en el qual viatjava a Quito es va precipitar, la seua vida va estar marcada per la renúncia i el do total de si mateixa.
Sor Maria va deixar a la seua família i la seua terra natal italiana, per a entrar en el prenoviciat el 15 d’octubre de 1905 i no tornar mai més a casa. Encara als 85 anys, escrivia: “El despreniment m’ha costat molt: el deixar els meus pares, les superiores, del meu país, la meua llengua, tot; en pujar al vaixell vaig dir adéu per sempre. En el cel ens tornarem a trobar".
Renúncies de diversos tipus la van fer disponible a una vida dedicada al ben de les persones que Déu li va confiar i que la va portar a poc a poc a un lliurament suprem a l’hora de dur la pau entre els indis shuar i els colons blancs.
