Carlos Osoro, arquebisbe de Madrid, va visitar el poblat xabolista de 'El Gallinero'

5 diciembre 2014

"Aleshores, tu ets el Papa?" Xopat fins a les orelles, amb la sotana i les sabates enfangades, Carlos Osoro no va poder menys que somriure. "No, no ho sóc, però si vols puc ser el teu amic. Em dic Carlos, i tu?" L’arquebisbe de Madrid, fins a fa uns mesos arquebisbe de València, "es va enfangar" dissabte 29 de novembre per a visitar als més pobres d’entre els pobres de la capital, els habitants del poblat del Galliner, amb els qui va compartir més de dues hores i mitjana en una experiència que, com va comentar després, "m’ha deixat tocat".

El seu amfitrió, el rector de Entrevías, Javier Baeza, amb prou feines es creia el que estava veient quan, uns dies abans, "un col·laborador de la parròquia em va dir que don Carlos volia visitar El Galliner". La cita, prevista per al dissabte -hi havia festa en el poblat romanés-, va estar a punt de suspendre’s -com la pròpia festa, perquè la barriada estava plena de tolls-. Però Osoro va arribar a Entrevías prop de dos quarts de dues de la vesprada. "Em va conquerir des del principi", reconeix Baeza, qui apunta que "un no està acostumat al fet que el primer que faça el teu bisbe només veure’t siga pegar-te una abraçada i demanar-te que li digues Carlos".

"Et conec per la premsa", li va dir el bisbe al capellà roig. "Jo també a vostè", va respondre Javier. "Anem a dir-nos de tu". I així, al costat del seu secretari Daniel, Pepe Díaz (l’altre capellà de Entrevías) i dos voluntaris, Jorge i Marta, es van pujar en la furgoneta de Baeza. "Viu amb diversos xics, i dos d’ells són del Galliner. Són dos adolescents que estaven en el cotxe amb la música a tot volum, i quan va venir Osoro els vaig demanar que es passaren per a arrere… però Osoro va dir que no, que ell es posava de paquet".

"És un home absolutament proper a la gent", explica, encara admirat, Javier Baeza. Durant dues hores i mitjana, a la meitat de la tempesta que assotava la capital d’Espanya -Osoro va cancel·lar sobre la marxa un menjar que tenia amb cures "perquè havia d’estar allí"-, l’arquebisbe de Madrid, agarrant-se les faldilles de la sotana per a no embrutar-se massa -al final de la visita va haver de cercar un toll per a netejar alguna cosa les seues sabates- va visitar a diverses famílies, en la seua majoria gitanos romanesos, que viuen diàriament els colps d’una societat injusta i sobreviuen com poden a l’absència de llum, aigua, latrines o la constant amenaça de les piconadores. Quasi un centenar de cases menys en els últims mesos.

"Tu ets el Papa?", li preguntaven els xiquets. "Jo els explicava que era com el capellà dels capellans de Madrid", relata Javier Baeza, qui mostra com "en tot moment va demostrar que venia com un més, a escoltar. No va ser donant catequesi. A mi em va guanyar des del primer moment fins a l’abraçada de comiat, encara mullats, quan em va demanar el telèfon" i van quedar para, un dia, poder celebrar amb la comunitat de Entrevías.

"No vull establir comparacions, però és la primera vegada que em trobe un bisbe que em coneix i que m’escolta, que em dóna el seu telèfon i que deté el temps per a estar amb nosaltres", explicava Baeza l’endemà, en la missa de Entrevías. El compromís de visitar la casa en la qual Javier viu amb adolescents de diverses nacionalitats ja està plantejat, així com una xarrada reposada amb els capellans de Entrevías. "He de ser el bisbe de tots", subratlla, com un mantra, Carlos Osoro. I Javier Baeza, el descregut Javier Baeza, li’l creu a ulls clucs. "Perquè ho he vist en El Galliner".

No va importar la pluja, perquè els camins estan traçats, fins i tot en El Galliner, per a aquells que volen ser pelegrins. No hi ha dubte que el nou arquebisbe de Madrid és un d’ells. A la volta, en la furgoneta, encara impressionat pel lloc on viuen tantes persones, tants xiquets, Osoro reflexionava sobre la seua última visita al Papa Francisco, dos dies abans a Roma. "Em preguntava si ja tenia casa definitiva on viure. Com vaig a estar, al costat de com està vivint aquesta gent!". El bisbe es va netejar les sabates embarrades en un toll. Però els records d’aquella vesprada són inesborrables en el recentment estrenat ministeri de l’arquebisbe de Madrid.

També et pot interessar …